Qui sóc

El primer conte de matinada

Sempre m’han contat que vaig nàixer un gèlid mes de febrer de l’any què U2 va publicar War a la ciutat de l’oblit; com en aquell temps encara no se sabia si seria un nen o una nena, diuen que vaig estar tres dies al món sense nom, esperant arribar al consens dels meus pares que es pensaven que portaven un Jordi enlloc d’una Jordina.

Sóc la gran de quatre germans d’una família molt moderna, de pares separats i reajuntats: la BIGui (de pare i mare), la MURiel (de pare) i el DANiel (de mare), i perquè sóc la gran tinc especialment desenvolupat aquest sentiment sobre proteccionista, tafaner, a voltes cridaire, però bàsicament preocupada pel què fan i on estan tots en cada moment, no només els meus germans, sinó totes aquelles persones que m’estimo, per a elles sóc la JOR(dina).

Durant la meva adolescència de Lisa Simpsons i Nirvana, vaig estudiar a l’IES Màrius Torres de Lleida, on vaig apassionar-me per les llengües, la filosofia, la història i molt especialment vaig aprendre a gaudir del plaer d’allò prohibit estudiant grec d’amagatotis.

Vaig començar dret sense massa convenciment, però poc a poc vaig enamorar-me’n, i entre feina, festes, exàmens i l’últim viatge a Mèxic van passar-me els quatre anys de carrera volant. Quan vaig acabar, la incertesa era tan gran sobre el meu futur, que, per no perdre pistonada, vaig optar per estudiar oposicions mentre decidia què fer amb la meva vida. I va tocar la flauta i en un tres i no res maleta cap a Barcelona vaig deixar el niu matern i, tot i tenir les ales massa curtes, vaig aprendre a voleiar cap a l’Administració Autonòmica.

Des de llavors i fins ara he canviat tantes vegades de domicili, de departament i de vida que ara, quan em pregunten on visc, no sóc capaç de sintetitzar-ho en una sola paraula sense haver d’explicar a què em dedico, on he nascut o on tinc la meva residencia de cap de setmana…

M’encanta la feina que faig, on porto una multiplicitat de temes diversos relacionats amb el món de la funció pública docent. Tot i així, la meva vocació jurídica és el dret de família, del qual en tinc la titulació de màster per la UB i el títol de DEA per la UdL que versa sobre “Violència Masclista i dret civil de família a Catalunya. La prestació compensatòria“.

Als 14 anys vaig tenir el meu primer contacte polític quan en Juanma Jaime era Primer Secretari, però no va ser fins als 17 que vaig entrar a la JSC Comarques de Lleida i al cap de poc al PSC. M’encanta la política i crec que és l’eina per transformar allò que no m’agrada de la societat, de netejar les injustícies, d’igualar-nos en drets i llibertats i de créixer socialment. Sóc d’esquerres, feminista, profundament demòcrata, republicana, ecologista, apassionada per la cultura i catalanista per això m’identifico amb els valors del socialisme català i lluito en el mateix costat que ho van fer Raventós, Obiols, Narcís Serra, Ernest Lluch, Marta Mata, Clara Campoamor, Pablo Iglesias, Felipe González…

No sé que seré quan sigui gran, de moment m’agrada somriure mentre el tràfec del dia a dia amb la feina, els amics, la família, la política, el grup de dones, el gimnàs, les festes de moros i la música fan que el meu rellotge biològic vagi més ràpid del que m’agradaria.

Disposada a canviar el món, aquest és el meu petit espai de llibertat, d’expressió, d’ideologia i de reflexió que espero que també feu vostre.