Proximitat i Immediatesa: la campanya de la Carme
De vegades una imatge val més que mil paraules, i amb l’equivalència un petit vídeo en deu valer tota una novel·la… doncs això us deixo 2 minuts per compartir amb vosaltres el que serà la campanya del PSC a les eleccions generals.
Moltes paraules que resumeixo amb un mot: a tots i totes, gràcies!
Un regal per Alcarràs
Ja som el tercer dia de campanya, i com vaig dir en aquest post, la nostra campanya a la xarxa consisteix en conèixer Catalunya a través dels seus municipis. Per fer-ho cada dia una petita acció divertida i diferent ens permet descobrir de Nord a Sud que està passant arreu.
Avui els protagonistes som els blocaires, persones que normalment utilitzem aquesta eina per escriure, per comunicar-nos i per compartir idees en xarxa. Els blocaires som els que expliquem els trets fonamentals de la nostra campanya.
Jo, que sóc candidata per Alcarràs, us explicaré la nostra amb 5 enllaços:
1. Un regal per Alcarràs:
- Gestionar amb austeritat i transparència, aplicant un Pla de sanejament econòmic que permeti eixugar el deute i d’aquesta manera poder endegar nous projectes.
- Liderar i dinamitzar l’economia local per tal de generar una imatge positiva i dinàmica del nostre municipi, comptant amb tots els sectors econòmics.
- Impulsar un projecte de futur per al nostre municipi, generant noves dinàmiques de participació de totes les entitats de la vila.
- Projectar una imatge de poble de qualitat desenvolupant i adaptant el Pla Urbanístic a les noves demandes i explotant el potencial real que té el nostre municipi com a capdavanter del Baix Segrià.
- Treballar per la convivència, el civisme i millorar la qualitat de vida dels veïns/es. Per això cal que des de l’Ajuntament s’iniciï una veritable tasca de conscienciació i es creïn els mecanismes adequats.
- Aconseguir la implicació i la participació de tots els alcarrassins i alcarrassines, des dels més petits al més grans, en la vida municipal.
- Aconseguir formar un govern integrador i obert, que tingui en compte les aportacions que fan des de l’oposició tots els grups municipals.
I aquestes són les nostres accions a la xarxa que aquests dies anirem afegint informació, notícies, fotos, etc… i si vols conèixer virtualment a la nostra candidata el proper dimarts dia 10 farem el xat amb la Marina.
Junts som +
T’ho mereixes. Il·lusiona’t!
15 dies, 15 accions: la nostra campanya a la xarxa
Volem fer una campanya que cobreixi tot el territori, de nord a sud i d’est a oest. Des del municipi més petit fins al més gran, tot aprofitant les eines socials per a mostrar allò que pugui ser d’interès pels ciutadans o que els propis ciutadans ens aportin. Utilitzarem els recursos generats pels propis alcaldables però també volem obrir aquestes accions a les aportacions que generen els usuaris de la xarxa.
Els protagonistes d’aquestes eleccions són tots i cadascun dels municipis de Catalunya, els alcaldes, les llistes, els programes, els projectes, la feina feta i la que queda per fer. Aquests elements seran l’eix central de la nostra campanya a la xarxa, cobrint el territori, explicant el que hem fet, el que hem dit i les nostres propostes de futur.
A través de 15 accions, i aprofitant recursos que ens brinda la xarxa, us anirem mostrant material inèdit: Textos, imatges, cançons, vídeos, lemes, propostes, llistes, etc., en definitiva tot allò que ens apropi els projectes que presentem arreu del país.
Esperem que ens seguiu durant aquests 15 dies. Aquesta campanya la farem entre tots!
La podreu seguir a: www.municipals2011.cat
I aquest post, que esperona la campanya, està especialment dedicat a totes les persones que han estat treballant durament tots aquests mesos per fer que aquesta “multicampanya” que comença demà sigui una realitat, menció molt especial al Paco, i al Jordi, la Laura, l’Edgar, l’Oscar, la Raquel, el Jaume i el Pol; i des de tots els punts de Catalunya a l’Arantxa, al Marc, l’Anna Maria, al Jordi, al Don, la Bego, la Pilar, el José, el Javi, el Cristian, l’Aintzane, el Joan, el Roberto, el dos Carlos, el Cristobal, el Manel, el Carles, l’Albert, el Rafa, el Pau i el David des de Ferraz. A tots, a per totes!
Com un eixam d’abelles
Valoració de la campanya 2.0 del PSC autonòmiques 2010
Vaig tard, ho sé. Fa dies que hauria d’haver fet aquest post, però no he pogut escriure tot allò que em rondava pel cap amb prou seguretat fins avui; una vegada passada la campanya, analitzada acció a acció i comentada amb tots els ciberactivistes, els principals dissenyadors de la mateixa.
I ara sí. Després de l’assemblea del passat dimarts i d’escoltar una a una les valoracions que em van traslladar tots els companys i companyes, ara sí toca escriure i explicar la meva valoració de tot plegat, de la campanya 2.0 del PSC, que he tingut l’oportunitat de coordinar amb l’amic Paco Aranda i sota la tutela directiva d’en Jaume Collboni.
Tot és qüestió d’aprendre’n
No me n’amago: jo no tinc ni coneixement d’informàtica-política, ni tinc experiència acreditada en el sector de consultories d’assessorament i anàlisis de campanyes 2.0.
Vaig apropar-me en aquest món que anomenen com el 2.0 empesa per la curiositat personal i d’una manera autodidacta. He de reconèixer que sempre he estat un pèl “geek” i que m’apassiona el món de les noves tecnologies i la comunicació, més quan aquestes formen part d’un projecte polític, però fa escassament un parell d’anys que em moc per aquests mons d’una manera tan intensa.
Precisament per això, quan un és coneixedor de les mancances però té clar on vol arribar, pot optar per arribar a la meta de dues maneres: o bé contractant i externalitzant una campanya de marketing a la xarxa i limitar-se a fer-ne un seguiment del missatge polític; o bé, reunint als millors de cada casa, recollint moltes idees i propostes i imaginant i dissenyant plegats cada acció. Jo vaig optar per aquesta segona opció, anar a trobar als més millors per dibuixar i escriure junts una veritable campanya 2.0, que naixia amb molts elements en contra: els recursos limitats, jugant a contrarrellotge i amb un candidat –en un inici- poc avesat a aquest món.
La màgia del conte de la samarreta
I tot va començar com una petita història. Diuen que cal tenir un projecte i un pla per a tot, però que més important que tenir-lo definit, és saber-lo explicar i poder-li donar un relat coherent, atractiu i diferent que faci de la teva història, una vivència o experiència personal d’aquell que l’està escoltant.
El dia abans del míting a la Mar Bella, en una impremta del barri de les Corts, ens acabaven de serigrafiar els 4 models d’una samarreta vermella que portaríem un petit grup durant el míting i que serviria per fer les primeres fotos de capçalera del web del President Montilla.
I primera parada: el web del candidat i els seus equips. Volíem unificar en un únic lloc tota la informació de la campanya i del candidat, no només explicada per ell, sinó també per tot el seu equip. La transparència, la facilitat de trobar la informació, la usabilitat, la claredat del missatge i la immediatesa de la xarxa en una única pàgina d’informació directa era el nostre objectiu.
Batalles nocturnes i el PiuladesSobreCatalunya
Però “La xarxa no només és cosa de cibers i per a cibers. Parlem d’una nova manera d’entendre la política i el món” i així mateix ho crec, ho creiem i el mateix President ho va dir en els diàlegs en xarxa.
La xarxa no pot ser un poti-poti informatiu com un continu degoteig divulgatiu i propagandístic sense sentit. Calia fer una campanya diferent, pensar diferent i actuar diferent. I aquí també ens trobàvem amb dos models per fer-ho: teledirigir la informació i crear una xarxa social pròpia, com diria el mateix Marc Vidal, en el seu brillant post de valoració de la campanya de CiU: “se estableció un intento claro de captar un “ejército” de voluntarios, se asumió que al votante se le debía de dar opciones para opinar y ser tratado como adulto”; o bé tenir “low-activism” amb les seves virtuts i els seus defectes, com analitza detalladament en el seu bloc en José Rodriguez.
I aquí també varem optar per la segona opció. No consignes, sí arguments. No concursos per saber qui era la Miss i el Mister ciber-socialista i fer-ne un rànquing diari, sinó companyerisme cent per cent, llista de mails col·laborativa, pre-avaluant cada decisió, i actuar com si d’un eixam d’abelles es tractés, on totes són imprescindibles per omplir el panell de mel.
I aquest ha estat el pilar fonamental de la nostra campanya 2.0, la raó de tot plegat: l’activisme lliure, crític, espontani… la iniciació a una militància 2.0 que, com diria el Don o el Marc, ha enganxat els primers cartells digitals de la història del socialisme i què, tot i l’aparent descoordinació, ha estat a l’altura de tots els debats i de tots els atacs militaritzats. I no només ha estat a l’altura, sinó que el reconeixement dels nostres activistes ha donat un valor a l’alça, una clara prominència dels “sociates” davant la resta per la feina feta en la nostra campanya.
Les idees de la zun i l’escola 2.0
Però la campanya 2.0 del PSC no acaba amb la creació d’un web i el ciberactivisme lliure, han estat moltes més les accions realitzades a la xarxa: un twitter per seguir el president, una llista d’spotify amb les nostres cançons, fotografies que narraven el canvi real de cada municipi… Però vull fer menció a dues accions rellevants que han estat també un punt d’inflexió en la campanya i que posen l’accent en la diferència d’uns i d’altres models.
La primera ha estat la creació d’un espai nou a la seu del PSC, la soocial zoone, un espai que s’obra a tota la ciutadania i s’integra en l’activitat del barri, però que es concebut a més com un lloc de reunió de la sectorial (i de les altres sectorials) per fer trobades, tertúlies, xerrades, debats… o si més no, per fer volar la imaginació i esdevenir per uns moments laboratoris d’idees 2.0. Com a autocrítica, afegiria que segurament, l’hem feta servir massa poc, i d’una manera massa “tradicional”, però els petits canvis són poderosos, i aquest és un petit gran canvi amb una clara visió estratègica i de futur.
I la segona, el projecte ID135 (identitat digital 135 escons). La identitat digital del partit dels socialistes la construïm entre tots. Som el partit amb més representants públics a les xarxes socials, i això, és gràcies a l’escola 2.0 del PSC: cibervoluntaris que comparteixen el seu coneixement i el seu temps per acompanyar a cadascun dels diputats, regidors, alcaldes en la seva iniciació en la política 2.0. Hem ensenyat a “llegir i a escriure” a la xarxa, com en les antigues “casas del pueblo”, hem sabut socialitzar entre tots el coneixement a la xarxa i enriquir-lo mentre el compartíem.
Transmetre, sorprendre, reclutar, implicar, consolidar i discrepar.
I acabo tornant al principi, els objectius de la campanya. Aquests eren els nostres, i un a un, amb major o menor intensitat s’han anat desenvolupant de manera satisfactòria.
Una campanya en la què ens ho hem passat molt bé, n’hem après molt, hem compartit moltes idees, hem posat una llavor per al futur que convertirà el low-activism amb un ciberactivisme compromès, una campanya que fora de la xarxa, ha estat capaç de construir un teixit de persones claus i referents del socialisme i de la política 2.0. Una campanya que ha comptat amb el millor equip de la història (al que cada dia hem anat lliurant una dosi de happypill), i una campanya què ha estat seguida i aplaudida per molts mitjans, però molt especialment per “les persones més rellevants de Catalunya” (i ja sabeu a qui em refereixo ;-)
I aquesta és la valoració de l’equip de campanya i de la direcció del partit de la feina feta.
A tots vosaltres, gràcies i seguim.
El cor vermell
Avui és 28 de novembre. El dia de les eleccions. En un dia com avui, i coneguts els resultats, podria resultar un contrasentit fer o anomenar un post com a happy pill, tal i com hem vingut fent els darrers 17 dies la Paco i jo mateixa. Però això és un diari de la campanya i avui també cal fer un post.
Un post que evidentment té dos primeres anotacions. En primer lloc el reconeixement, tal i com ja s’ha fet, de la derrota electoral, i la conseqüent felicitació a CiU i Artur Mas per la seva victòria, i la segona el reconeixement a tots aquells que han estat treballant cada dia a la campanya del PSC.
També cal agraïr a tots aquells catalans i catalanes que ens han donat la seva confiança. Cal seguir treballant per Catalunya i aconseguir arribar i convèncer a molta més gent del nostre projecte. Ara caldrà treballar de valent per a que la crisi no sigui una excusa per fer retallades socials i per sortir-ne’n sense deixar ningú endarrera.
La campanya ha estat llarga. El dia també ho ha estat. Avui tampoc és dia d’anàlisi, que farem en una happy pill extra. Avui és dia de dedicar aquest últim post i la foto que l’il·lustra a la persona que ha encapçalat el govern els darrers 4 anys, el President que ha portat Catalunya a un canvi real i a un progrés com mai havia tingut. La persona que lidera el nostre projecte i er qui hem treballat per aconseguir una reelecció que seguim creient Catalunya necessitava. El President Montilla ha estat el nostre cor vermell, el cor que ha bategat i bategat de manera incansable per Catalunya. Un cor vermell perquè mai ha deixat de banda aquells qui ho més ho necessiten. Una persona seria, honesta, treballadora, valenta; un President que ha honorat la institució que representa. Per ell, pel President Montilla, i també per una Catalunya que ho necessitarà en el futur proper, el cor vermell.
Salut!
