La vertebració territorial

Després de trencar l’espiral del silenci de tot el mes d’agost, inicio les meves reflexions polítiques desenvolupant el cinquè punt del debat que escrivim a quatre mans amb en Paco Aranda.

Ja hem fet un anàlisi a la sortida de la crisi, també un manifest en defensa de l’Estat del Benestar, una crida a la reforma de l’administració i un quart punt dedicat a la necessària reforma de la Llei Electoral; avui però ens centrarem en la vertebració territorial.

Sovint, quan es parla de territori sembla que la nostra imaginació comenci a fer de les seves i que per uns instants ens teletransportem al bell mig del camp, entre vaques i tractors, una masia que treu fum i on tothom viu amb plenitud, com la família de l’anunci de casa terradellas. Un lloc idílic per anar a descansar, a perdre’s, a passar un dia amb els amics mentre busquem bolets o ens enfilem a un petit cim.

Doncs, no companys, no és això. Més enllà del bucòlic paisatge, hi ha persones que viuen i treballen cada dia arreu del territori: joves que van al’institut i que per fer-ho moltes vegades han de fer molts quilometres per arribar-hi, avis que necessiten assistència social i que es lluny de casa seva,  persones que es posen malaltes i que cal atendre amb la mateixa urgència que qualsevol altre ciutadà… i sense entrar en allò tan bàsic i universal, també hi ha nens que volen aprendre música o tenir una biblioteca propera, avis que volen tenir un casal on reunir-se, joves amb inquietuds associatives, culturals i polítiques… persones que com tu volen sentir-se part d’aquest país amb la mateixa plenitud de drets.

Sovint, algun polític bocamoll utilitza amb massa facilitat la paraula “massa crítica de població” com a eufemisme de retallades a tort i a dret d’aquests serveis bàsics dels que parlava; i amb total impunitat s’atreveixen a tancar hospitals, retallar escoles, centres de dia, biblioteques i serveis per estalviar, – ara que van maldades- en aquells sectors de població on l’impacte pugui ser més petit.

Planificar territorialment un país significa proveir de serveis i d’oportunitats a totes les persones que viuen en ell, visquin a Estaón o visquin a les Corts.  No només per sentir-nos bé i caritatius amb els que viuen lluny i anem a visitar el cap de setmana, sinó per garantir uns drets iguals a tots els ciutadans i evitar tenir ciutadans de primera i de segona.

La vertebració territorial passa per fer pressupostos socialment justos, i territorialment desequilibrats i poso èmfasi en aquest concepte. El territori no és precisament igual arreu, les dificultats són heterogènies, i és l’administració la què ha de corregir les desigualtats, discriminant o potenciant favorablement aquells que menys oportunitats tenen. Cal desequilibrar intencionadament el pressupost per fer-lo equitatiu i just territorialment.

La vertebració territorial passa per establir un sistema de transport en xarxa, que permeti entrellaçar territoris i transportar persones, serveis i productes, sense que hagi de passar tot per un mateix punt. Al respecte us recomano una petita presentació del treball que va presentar el company Carles Cuerva alumne del Máster en Lideratge de l’any passat.

La vertebració territorial passa per deixar de parlar de massa de població crítica i començar a parlar de població en situació crítica i establir una compromís ferm de les administracions en la garantia d’un catàleg de serveis públics i de qualitat per aquests que es troben en una situació més crítica.

Tres reflexions en veu alta per continuar amb l’apassionant debat territori vs ciutats. O la superació d’aquest amb un model que sumi totes dues realitats.

Per aprofundir en el coneixement us recomano la lectura acurada del bloc del meu geògraf de capçalera.

About these ads