Inici de curs
Feia molts dies que no escrivia. No era només per la tradicional peresa estiuenca i la mandra associada a les vacances, els dies llargs plens d’aventures, les tardes de passejades al costat de la posta del sol i les nits caloroses compartides fins a la vetllada amb grans tertulians retrobats o acabats de conèixer parlant del viure i del veure de qualsevol indret del món.
Ha estat això, sí. Però aquest agost ha estat diferent.
Un inici de mes, amb una intensitat laboral més complicada que anys enrere: nervis, moments de tancar tot un període en un any molt mogut, amb concurs, provisió d’estiu i oposicions tot a la vegada i amb un calendari molt més ajustat que l’habitual. Vuit dies frenètics manresans per deixar-ho tot ben enllestit a la tornada.
Això també ha estat símptoma del silenci, però aquest agost ha estat diferent.
Començar vacances després de tanta activitat, el cos et demana desconnexió. Una desconnexió absoluta. He fet una apagada digital de només 8 dies, però més necessària que mai: moments de desconnexió de mails, telèfons, twitter, facebooks i qualsevol altre vincle informatiu, amb la resta de la humanitat instantània. Tornada al ritme del món sense xarxes socials i sense immediateses, retrobant el gust d’anar a poc a poc, de llevar-se tard i de fer sobretaules d’hora i mitja. Perduda en un petit poblet euskera als peus del Gorbeia, un paratge idil·lic, per als amants de la natura, del bon menjar que busquen fugir de les grans aglomeracions. Us el recomano.
Les vacances serveixen sempre per carregar piles, però aquest agost ha estat diferent.
Tornada a casa, agafar llibres i lleis, apunts i cap a Prada. Una altra setmana per aprofundir en els coneixements sobre dret a l’habitatge amb un professorat d’altissim nivell i en un entorn de luxe. Retornant als meus anys universitaris, amb l’exquisida combinació de matins de classe i tardes de turisme pels voltants del Canigó.
Però no només això ha estat el meu silenci, és què aquest agost, ha estat diferent.
He de reconèixer que m’ha costat començar a escriure i fer-ho en resposta o posicionament de temes de rabiosa actualitat política o mediàtica. Un mes d’agost que he aprofitat fent esmenes a estatuts i ponències, preparant algun post per acabar els 9 punts, escrivint i reescrivint l’informe de gestió per presentar-lo als volts de nadal, pensant en una nova campanya i en una tardor plena d’activitat política. Un totum revolutum de la meva activitat en la res pública és el que han estat el motiu del silenci.
I quan portes tants dies mut, escoltant i llegint opinions diverses, és com un espiral que no es pot trencar… quan començaràs a escriure, em deia? Avui amb el tema de la reforma constitucional? Ara, quan sortia la reforma del contracte laboral? Potser avui amb les manifestacions de les retallades i el desastre de la PIRMI? O amb la sentència del TSJC i el català?
Bé, després de molts dies de silenci, després de la Diada, el dia límit de les vacances d’estiu a Catalunya, un diumenge a punt de començar l’escola és quan reinicio amb aquest post l’activitat blocaire amb “normalitat”.
Moltes gràcies a tots per l’espera, i ara sí! Seguim :)
Trackbacks / Pingbacks