Les meves 15 “M”

El meu article de juny al bondia.

Una de prèvia.
Llegeix el manifest atentament. Segueix el hashtag. Escolta el que diuen alguns experts en el tema. Mira atentament el què passa al teu costat. Parla-hi de tu a tu. Reflexiona uns quants dies. No prejutgis ni vulguis creure que això és una qüestió tan sols de números. No et posis límits al debat i a la conversa.

I ara, després de tots aquests imperatius, et convido a compartir les meves 15 “M”  a tall de micro reflexions en veu alta d’un soliloqui íntim i personal.

Mirem-nos al mirall: hi ha molts motius per indignar-se, però aquí no estem buscant un sol cap de turc de la crisi. Hi ha indignació per donar i per vendre, amb la banca, amb la política, amb els mitjans de comunicació… Tots tenim la nostra part de culpa, i no acceptar-la és el primer símptoma que alguna cosa no va bé.

Millorem en modèstia: acceptar que hi ha una gran part del problema que depèn de nosaltres, vol dir fer un gran exercici de modèstia i d’humilitat. Cal baixar de les altes esferes a escoltar. I mirant als ulls. Des del mateix nivell. Assegut a la plaça enmig d’una assemblea, estar disposats a entomar la conversa. S’han acabat els privilegis i els privilegiats. S’ha acabat escoltar només allò que volem sentir i quan ho volem sentir.

Mendiquem perdó: i una vegada som baix a la plaça escoltant com un més, abans d’alliçonar el públic i proposar la millor solució del món per sortir de tanta indignació, cal que demanem perdó. Si acceptem que una part del problema som nosaltres, si acceptem que primer hem d’escoltar, quan comencem a parlar hem de practicar el savi exercici de transparència i proximitat, saber dir ens hem equivocat a temps, és el primer pas perquè puguin tornar a escoltar-nos.

Marginem les mentides: ara i aquí, ja estem en disposició de ser un interlocutor comú. De conversar, d’escoltar i de dir. I per fer-ho. Eliminem les paraules boniques, els eufemismes, els maquillatges lèxics. Volem sentir i saber la veritat, expliquem la veritat tal com raja, encara que aquesta pugui resultar-nos extremadament impactant.

Mullem-nos d’una vegada: hem de deixar de ballar, ara fent un pas a la dreta dos cap al centre i un cop de taló cap a l’esquerra. Hem de tenir clar quin és el nostre costat i de quina part sona la cançó; només tenint clar on som i que volem, decidint per qui ens mullem serem capaços de retornar la credibilitat perduda després de tanta dansa i tant desconcert.

Multipliquem els esforços: no estem sols. Fa dies que ens estan esperant. Esperant impacients aquest canvi de fer, de dir, de pensar i sobretot d’actuar. Un gest a temps, una acció concreta multiplicarà el seu efecte per deu. I ara més que mai, necessitem tornar a sumar esforços per poder superar l’onada conservadora que com un tsunami devastador ens aclapara.

Municipalitzem realment la democràcia: tornem sobiranament allò que és del poble: el poder de decidir. Decidir com volem dibuixar el nostre futur i determinar qui i com gestiona el nostre present immediat. I construïm de baix a dalt aquesta democràcia piramidal.

Murmurem sense complexes: aixequem la veu sense vergonya i sense por. Amb respecte, educació i tolerància. Però sobretot amb ambició. Aixequem la veu per dir allò que pensem i creiem; allò que només s’atreveixen a dir-te les persones que realment t’estimen.

Mancomunem les idees, federalitzem ideologies: és això companys és això! La diversitat de l’esquerra no està renyida a poder superar la homogeneïtat de la dreta. No busquem només allò que ens desuneix. No busquem en la resignació, la indignació i l’empipament col·lectiu el vot de càstig cap a nosaltres mateixos. Exigim un pacte entre tots aquells que diuen que lluiten pels drets dels treballadors, disposats a sumar, disposats a cedir i disposats a governar un país d’esquerres que massa vegades per la inoperància i els recels passats, els orgulls i els afanys personals permeten governs majoritaris als que vestien de gris fa un temps i ara ho fan de color blau.

Movem-nos pel canvi: per un canvi real. Necessitem evolucionar, acabar amb la Transició i canviar l’encorsetament legal amb el que vivim des del 78. S’han acabat els temps dels silencis, la democràcia ja és adulta i ara demana emancipar-se dels seus pares. Redactem una nova constitució que reculli els anhels dels ciutadans del segle XXI.

Motoritzem els petits moviments: la revolució ètica és a les nostres mans, i cada pas, cada acció i cada individu és una peça clau en el motor del futur. Actituds i aptituds disposades a motoritzar el món a través dels petits moviments.

Modifiquem l’esdevenir: i fem que la prioritat de la societat sigui la igualtat, la solidaritat, la cultura, la sostenibilitat, el benestar i la felicitat de les persones. Reciclem el passat i edifiquem un present subsumint el primer punt del manifest com a principi fonamental del nostre programa.

Militem per convicció: per una causa comuna. Per la humanització de la política i per la dignificació de la societat. Militem des d’aquestes noves plataformes ciutadanes que per joves i inexpertes desperten més passió i atractiu que l’arcaic sistema tradicional. Aprenem-ne.

Modernitzem el discurs: allò que diem, allò que pensem i com ho diem. Parlem sense filtres, pensem sense límits. Actualitzem les paraules a les noves àgores i als nous parlaments ciutadans.

Manifestem-nos permanentment: els de dalt, els de baix, els del mig, els de ponent, els de llevant, els de plana i els de muntanya, els de costa i els d’interior, grans i joves, homes i dones, els que actuen, i els que s’ho miren, els resignats i els indignats, els “retallats”… tots i totes. Colze a colze. Mans a les mans. Diguem la nostra; les noves places de la comunicació estan disposades a canviar el món. Fem-ho, ara i fem-ho sempre. La revolució ha trucat a la porta i hem de convidar-la a passar dins a casa.

(Aquest escrit en “nosaltres” és un plural majestàtic; un jo en singular, disposat a compartir-lo amb aquells que se’n vulguin sentir part)