2.011: Un món millor

Ara que estem a punt d’acabar l’any i d’iniciar-ne un de nou. És l’hora de fer balanç, de fer recomptes i valoracions. Cal dedicar 5 minuts a tancar els ulls i deixar veure la pel·lícula de l’any, mirar allò que ha sortit millor del què esperàvem, però sobretot, allò que havíem planificat i que finalment no hem pogut o no hem sabut fer.

Avui, seguint aquesta sana tradició, dedicaré el post a això: a fer balanç, i ho faré en deu recomptes de les meves accions a la xarxa del que ha estat per a mi aquest any DEU:

Els deu post més llegits

Us deixo per aquest ordre, els post que més han agradat als meus lectors i que han rebut més visites durant el 2010:

Apunts per a iniciats en funció pública.
Ni una ni dues: noranta mil.
Tretze roses i un roser.
Un Sant Jordi que també és un conte xino.
El burka i la laïcitat de l’estat.
El maó de pica-pica.
Vic, de la ciutat dels sants a la ciutat dels intolerants.
La bandera del desànim.
Ets llicenciat i estàs a l’atur? Fes un màster!
Del dret a no votar.

Nou blocs indispensables

És molt difícil per a mi reduir a tan sols 9 blocs tot un 2010, més quan, durant tot l’any he anat fent mencions a moltes persones que segueixo habitualment i que m’agrada molt llegir. Però ho intentarem, 9 bloc i 9 bons motius per seguir-los:

Miquel Iceta: el diumenge, no és prou diumenge fins que a mitja tarda arriba la lectura imprescindible del diari del portaveu.
Antoni Gutiérrez-Rubí: material, dades, articles i apunts, molt bons apunts, sobre la veritable política 2.0.
Montserrat Capdevila: l’actualitat del Parlament i sabadellenca al dia.
Antoni Balmon:  reflexions no sempre compartides, però sempre interessants.
Lourdes Muñoz: actualitat femenina i tecnològica des de l’hemicicle estatal.
Ignacio Escolar: públicamente de izquierdas.
Fabian Mohedano:  idees, i apunts sobre laïcitat, sempre organitzades.
Nacho Corredor: allò que jo mai diria, però que m’agrada llegir d’aquell que ho diu i com ho diu.
Pia Bosch:  perquè em fa sentir ciutadana de Girona sense ser-ho.

Fora de categoria, però amb menció especial a: Paco Aranda, per escriure molts post d’aquest 2010 a quatre mans.

Vuit amics que m’agrada seguir a facebook

No us desvelaré cap secret si us dic que, tan a facebook com a twitter, hi ha persones que m’encanta el que diuen i com ho diuen. Persones que entro a xafardejar el seu perfil tot sovint i que em passejo entre el mur, les fotografies i fins i tot m’aturo a veure els grups als que pertanyen o segueixen. I alguna vegada, perquè no, m’agrada compartir allò que pengen, o dedicar-los-hi un comentari o una foto etiquetada.

El Jordi, per la seva passió pel món rural que sap transmetre per tots els “canals”.
El Pau, per les seves etiquetes dedicades.
El Cristobal, fotos, música i Viladecans 2.0
El Carles, entre gràcia, l’esquerra i el món.
El David, perquè comença el dia amb bon humor.
La Laia, per fer-me de pont entre Alcarràs i el món
La Carla, perquè em manté informada de totes les novetats i esdeveniments familiars.
L’Arantxa. És l’Arantxa i punt.

Set bons twiitaires per conversar

#joconfeso que no hi ha dia que no entri a twitter i marxi sense revisar, com a mínim, el TL de:

@janquim, i els seus enllaços a apunts d’actualitat, d’opinió i de notícies curioses.
@erovira, perquè tot és política i ell és l’oasi enmig de totes les tempestes.
@trinitro, entre #huelgageneral i #garantiadeprogres aporta piulades de totes les games del vermell.
@saulgordillo, perquè ha sabut trobar l’art de comunicar sense embrutar ni un full.
@celspinol, el pare del meu heroi dels 16 anys, ara un mestre dibuixant en cada piulada.
@donaire, no eren ni 7, ni 8 ni 129… deliberacions de #corvermell.
@medri, un super-heroi també amb lletra M d’això de la comunicació i la política.

I una menció especial també per les aventures en tren de @jordiperales, que ens amenitzen tots els matins!

Sis cançons per dedicar

A grans persones i a grans “happy pills” :)

All together now, The Farm. No calen més paraules.
Els teus somnis, de sopa de cabra. Que serà la cançó del 2011.
Run, run d’Estopa. Són els nostres “convidats” especials.
Imagine, John Lennon. Imagina, totes les persones compartint el món.
Message in a bottle, The Police. La qüestió és saber-los veure.
Segueixo Creient, perquè la cançó de la campanya continua, i ara més que mai. I cada vegada que sona, segueixo creient en la igualtat, la justícia social i la solidaritat.

Cinc llibres per somriure

La dona que fugia de la boira, d’Albert Llimós
Els Convidats, d’Emili Teixidor
Contigo, de Ángel Gabilondo.
Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer
No era lluny ni difícil, Joan Margarit

Quatre App’s que has de descarregar-te abans d’acabar l’any

Viber, trucades gratuïtes entre iphone.
Whatsapp, messenger entre mobils 3G
Flipboard, el teu magazine de xarxes socials.
Parlament 2.0, una app indispensable per seguir la política catalana.

Tres pel·lícules per veure sense crispetes

Conocerás al hombre de tus sueños, Woody Allen
El retrato de Dorian Gray, Oliver Parker
Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch

Dos causes amb les què implicar-se

Una de fàcil: Fes-te donant de sang.
Una de més difícil: Garantim els drets humans arreu del món. Comença per casa teva i arriba fins on puguis.   

Un instant i un lloc per tornar-hi

El 24 de juliol a les 19.22 de la tarda.

La Fonderie, de Montréal (Canadà)