El cor vermell

Avui és 28 de novembre. El dia de les eleccions. En un dia com avui, i coneguts els resultats, podria resultar un contrasentit fer o anomenar un post com a happy pill, tal i com hem vingut fent els darrers 17 dies la Paco i jo mateixa. Però això és un diari de la campanya i avui també cal fer un post.

Un post que evidentment té dos primeres anotacions. En primer lloc el reconeixement, tal i  com ja s’ha fet, de la derrota electoral, i la conseqüent felicitació a CiU i Artur Mas per la seva victòria, i la segona el reconeixement a tots aquells que han estat treballant cada dia a la campanya del PSC.

També cal agraïr a tots aquells catalans i catalanes que ens han donat la seva confiança. Cal seguir treballant per Catalunya i aconseguir arribar i convèncer a molta més gent del nostre projecte. Ara caldrà treballar de valent per a que la crisi no sigui una excusa per fer retallades socials i per sortir-ne’n sense deixar ningú endarrera.

La campanya ha estat llarga. El dia també ho ha estat. Avui tampoc és dia d’anàlisi, que farem en una happy pill extra. Avui és dia de dedicar aquest últim post i la foto que l’il·lustra a la persona que ha encapçalat el govern els darrers 4 anys, el President que ha portat Catalunya a un canvi real i a un progrés com mai havia tingut. La persona que lidera el nostre projecte i er qui hem treballat per aconseguir una reelecció que seguim creient Catalunya necessitava. El President Montilla ha estat el nostre cor vermell, el cor que ha bategat i bategat de manera incansable per Catalunya. Un cor vermell perquè mai ha deixat de banda aquells qui ho més ho necessiten. Una persona seria, honesta, treballadora, valenta; un President que ha honorat la institució que representa. Per ell, pel President Montilla, i també per una Catalunya que ho necessitarà en el futur proper, el cor vermell.

Salut!

Reflexió

27 de novembre, això vol dir que només falta 1 dia per al 28N, i que només queden dos capítols d’aquest diari de campanya escrit a 4 mans que ha intentat explicar el nostre dia a dia, donar a conèixer totes les persones que han posat el seu granet de sorra a la campanya i dedicar a cadascuna d’elles una happy pill: una dosi de felicitat en forma de llaminadura del pot que corona i endolça el “nostre” despatx (despatx del Paco, amb la meva invasió personal durant la campanya).

I avui és també jornada de reflexió, una jornada de 24 hores que serveix en teoria per revisar totes les opcions polítiques i decidir el vot. Però, com sabeu, aquesta feina, el Paco i jo l’hem anat fent cada dia i per tant avui no entrarem a reflexionar més sobre la campanya ni a parlar de cap altre membre de l’equip. Deixem per demà la sorpresa d’una happy pill molt especial i per més endavant una valoració de tot plegat. Però avui enlloc de reflexionar parlarem de nosaltres, jo del Paco i ell de mi, i també de la pròpia experiència personal de cadascun.

I deixeu-me començar per això últim. Per parlar de l’experiència personal, avui vull fer una menció especial a aquelles dos persones que ens han acompanyat tots aquests dies de campanya, fent-nos costat en tot moment, tot i arribar a altes hores de la nit a casa i treballant dissabtes, diumenges, festius i dies de guardar. Aquelles dos persones que et parlen mentres mires al mòvil i quan et pregunta: “que no m’escoltes” has de contestar “ho sento mirava la premsa, què deies?” i, tot i així, no s’enfanden. En el meu cas, avui li he de dedicar un pot sencer de happy pills a l’Albert. Doncs, aquests 15 dies de campanya, no només ha suposat el nostre habitual distanciament quilòmetric per motius professionals, sinó que al distanciament s’hi ha sumat moltes hores de “desaparició” absorbides per temps de feina i més feina. I en aquests dies trobar una estona per fer una trucada furtiva o un passeig de mitja horeta sense cap altra preocupació que conversar i gaudir del paisatge ha estat realment difícil. Per ell i per la Marta, caldria dedicar-los-hi tot el post sencer, per la paciència i l’estima.

Però, avui no només us parlaré de la meva experiència personal, vull retre en aquestes ratlles un homenatge molt especial al Paco. Com us deia en el post del dijous, retrobar al Paco de la mà del Miquel, ha estat un camí ple de sorpreses i de bons moments. El Paco és d’aquelles poques persones que sap veure en tothom una virtut i amb una rialla sempre d’orella a orella, amb paraules sempre d’agraïment i d’admiració és capaç de construir un equip humà a la seva vora on tothom se’n sent una part imprescindible d’un tot homogeni cohesionat, on l’amistat, la lleialtat i la professionalitat estan per sobre de tot. I això, m’encanta. No m’equivocaré en afirmar rotundament, que si pregunteu a qualsevol persona que treballa per ell, que en pensa d’ell com a jefe, només us en sabrà donar elogis. Perquè el Paco és detallista, observador, atent, amable, entusiasta, bromista i té aquest do de l’empatia amb tothom que l’envolta. I puc dir que la campanya, ha fet que per mi el Paco, passi a ser un dels meus millors amics, no tan sols a nivell polític sinó també a nivell personal.

Com deia jo també en un e-mail dirigit a tota la sectorial, hem sento la persona més afortunada del món, d’haver pogut construir aquesta campanya 2.0 amb l’equip de persones més meravellós que un es pugui imaginar, la qualitat humana de cadascun d’ells és la principal virtut d’aquest projecte nostre; d’aquesta campanya 2.0. Des d’aquí un elogi a l’amistat i un homenatge i un agraïment molt especial al Paco, per confiar des del primer dia en mi, en el 2.0 i en aquest equip.

Estic segura que el viatge que acaba demà ens deparà noves aventures conjuntes en un futur no molt proper. En el 2.0 o més enllà :-)

La regalèssia de color vermell

Avui és 26 de novembre.

El dia post míting central del palau Sant Jordi, el dia després de reunir a més de 20.000 persones, una vegada més al pavelló més gran de Catalunya. El dia després de que l’ànima i el cor del socialisme estigués present i reunida recolzant el nostre President. No obstant, i quan queden 2 dies per a les eleccions avui, tot i ser el dia després de tornar a aflorar sensacions irrepetibles en un marc incomparable, és també el dia de l’sprint final. El dia que ha començat quan gairebé el Sol despuntava l’alba. L’últim dia per a l’acte més matiner. Tota una senyal i una clara declaració d’intencions de que ni el PSC ni el President Montilla donaran cap segon per perdut, tot i ser l’últim dia de campanya, tot i ser el dia després de demostrar que seguim aquí, i amb més força que mai.

Avui el post és també a 4 mans, ja que Jordina ha passat per la seu a la tarda, i hem estat repassant els darrers detalls de la campanya i evidentment aprofitant per valorar el que ha estat aquesta campanya. Com que el post de valoració donaria per molt, i com que no ens volem deixar a ningú (encara està viva la gran experiència de veure l’espai 2.0 del míting ple, amb més de 90 persones entre activistes i experts), això ho farem en un altre post. Però com a mínim citem el post que ha dedicat l’insigne Trinitro a tota la gent ciberactivista del PSC.

Així que avui, per explicar el dia hem de recordar que el President ha començat a les 7 del matí a la SEAT zona franca i que després de fer alguns contactes informatius, ha començat el seu particular tour, igual que ha fet la consellera Tura, Celestino Corbacho i d’altres membres de la llista, fins a contar més de 100 actes al llarg de tot el dia.

Un dia que acabarà (quan pengem el post estarem marxant cap a Razzmatazz) amb l’acte final, la festa de la JSC on ens acompanyarà el secretari general de la JSE, la ministra Carme Chacón i el President Montilla. Tot això presentat per Xavier Sardà.

En definitiva, un dia que heu pogut seguir al FB del president, al tw del @fetsandtwitts, al FB del PSC i al Tw de @socialistes_cat. I a la web www.presidentmontilla.cat al llarg de tot el dia. Sens dubte, una autèntica marató per tancar la campanya, per continuar treballant per aconseguir una majoria de progrés per a Catalunya. Per fer que Catalunya, un país socialment progressista tingui també un govern progressista, ni independentista ni de dretes.

Avui, el nostre ante penúltim post, amb la nostra penúltima happy pilll també vermella (ja heu vist que aquest és un color que ens encanta també en el món de les happy pills). I la regalèssia de color vermell amb gust de maduixa la dediquem molt especialment al director d’aquesta campanya: al Jaume. Perquè des del primer moment ha confiat en nosaltres per construir plegats una campanya que ha representat el canvi real, ha posat en evidència la falta de projecte dels adversaris, especialment d’Artur Mas de lo mismo, i ha acabat proposant les millors propostes per la garantia de progrés.

Pel Jaume, perquè junts hem gaudit d’una campanya apassionant.  Una happy pill ben dolça, plena de força.socialista. Ara si, seguim i podem.

La nou de macadamia

Bon dia! Avui és 25 de novembre, queden 3 dies de les eleccions i avui pel PSC és Sant Jordi. És a dir, avui tots concentrats en preparar la gran trobada socialista de la campanya. http://bit.ly/ibpz1L

Avui, per això, el post serà una mica més especial. Ja que l’anirem construint al llarg del dia. No revelarem la xuxe ni la persona a la que li dediquem fins que sortim de l’acte, ja que al llarg de tot el dia tindrem molta feina a coordinar. Avui el post és el mateix al bloc de Jordina i al del Paco. És un post a 4 mans en tota regla!

Dir-vos que hores d’ara ja tenim operativa la pàgina web inserida dins de la web de participació www.sociates.cat on podreu seguir en directe el míting (al marge de la web tv) i participar a les xarxes socials. Des de ja mateix ho tenim obert. http://bit.ly/hx63NJ Com sempre, innovant a la campanya 2.0.

La feina en aquestes hores es centra en el muntatge del míting, recordeu que ahir va actuar Shakira, i el nostre departament d’actes ara està a tope posant tot apunt per a que aquesta tarda els milers de persones que ho omplin es trobin el millor ambient. Jordina està permanentment en contacte amb tot l’equip 2.0 per preparar la zona de xarxes on esperem més de 70 persones! i el Paco ja té mig enllestida totes les files de convidats i convidades a l’acte i a punt tot el dispositiu de la webtv.

Després de dinar marxarem cap  a la muntanya màgica de Montjuic. Un nom que ens va més que adient al dia d’avui perquè màgica serà la tarda nit que ens espera.

De moment això. Anirem actualitzant el post al llarg de la tarda, en els moments que l’activitat ens ho permeti. Moltes gràcies a tots i totes. Seguim. Salut i xuxes.

Bona nit!

Avui prop de les 12 I ja som a casa després d’omplir de vermell el Sant Jordi. Avui 20.000 persones cridant a l’uníson: Visca, Visca, Visca Catalunya Socialista.

Moments molt emotius, frases cèlebres dels nostres ponents especials, avui l’Alcalde Hereu, la Ministra Chacón, el gran Felipe González, President Montilla i Presidente Zapatero; cinc veus que han fet vibrar de nou tot el socialisme de Catalunya.

I jo i el Paco, cadascú en el seu tema, el Paco entre grada jove, fila zero coordinant tots els alcaldes, consellers, diputats i altres personalitats del partit, que un dia com avui tots recorren a ell per a tot. I la Jordina a l’espai 2.0, amb convidats especials, persones que han seguit totes les campanyes i que tenen el nostre gran respecte i admiració a la xarxa. Un espai 2.0 ben enxarxat que ha rebut la visita dels consellers a twitter començant per Quim Nadal, Montse Tura i Marina Geli, el portaveu del grup socialista al Parlament i viceprimer secretari Miquel Iceta i han acabat amb la visita del President que ens ha fet una foto ell a nosaltres des del seu mòbil per penjar-la al seu twitter de campanya el fetsandtwitts; des d’aquí els enviem una forta abraçada a tots ells que em consta que llegeixen habitualment, aquest diari escrit a 4 mans i avui a més a més a dos tempos.

I ara canviem el títol, posem la foto i dediquem la happy pill d’avui: la nou de macadàmia. Us preguntareu perquè hem escollit un fruit sec enlloc d’una xuxe, doncs, perquè la persona a qui li dediquem avui és més aviat amant del salat i aquesta és la seva happy pill preferida, així que, acceptem nou de macadàmia com a happy pill a partir d’ara ;) i li dediquem a… Miquel Iceta.

Abans de començar, diem per endavant que el Paco i jo som poc objectius amb el Miquel, doncs l’amistat és tant estreta (molt més la del Paco) que ens desfaríem a elogis un i altre sense ser capaços de veure massa defectes. Però és que el Miquel, principalment, és una persona que es fa estimar.

Pel Paco, en Miquel és una persona molt especial. No només perquè és el seu jefe (el Paco, quan no està en campanya, és el coordinador del Miquel) si no perque és un amic del que cada dia aprèn una nova cosa. De fet, hi ha una frase del Paco que ho resumeix: ell sempre diu, “és difícil ser el coordinador d’algú que en sap més que tu de tot”. Una mica de raó té, ja que amb Miquel sempre n’estàs aprenent i no deixa de sorprendre’t. Per això en Paco diu que s’ho pren com un aprenentatge continu i un total privilegi gaudir del Miquel en la coordinació política que porta. En definitiva, una relació entre ells que els porta tant a parlar de política, com tenir converses sobre conceptes desconeguts, webs de la més diversa índole, sobre el 2.0, el qual és un tema en que el Paco acaba d’arribar, en Miquel és un expert i que entre ell i la Jordina li han acabat de convèncer!, o també alguna xerrada de geografia mundial.. Per part del Paco també la nou de macadamia, i l’agraïment per tota la confiança dipositada, pel recolzament constant al 2.0, i per tots els moments viscuts i els que estan per venir, que seran molts i bons. Segur.

Per la Jordina el Miquel podríem dir que és la persona que li va obrir les portes al gran món de Nicaragua, acabada d’escollir secretaria nacional amb tan sols 25 anys. Un mail de desconcert, preguntant en què podia ajudar va ser la clau perquè el Miquel fes tota la confiança a la Jordina per presentar-li de nou al Paco (ara, després de molt temps de JSC, a nivell professional com el seu coordinador) i començar a treballar plegats, primer en la Causa Comuna, i després en la seva entrada en el 2.0 i en l’entrada en l’staf de campanya. De part de la Jordina, també una happy pill en forma de nou de macadamia, envoltada de sal, de la sal de la vida, d’aquesta energia que transmet el Miquel en tot allò que fa i a la vegada l’entusiasme i la serenitat que trasllada a tots aquells que tenim la sort de compartir converses de política, de 2.0, de geografia o d’històries d’aquí i d’allí… estones d’abraçades, cançons i bon rollo.

Salut i xuxes i a dormir!

La síndria

2 dies de campanya i 4 per al 28N, avui 24 de novembre!

I avui un dia de bòlid. Mails i més mails i wasaps i sms! L’equip 2.0 al complet a tota màquina. Cal deixar-ho tot preparat i a punt per demà, i tenim molta feina perquè en tenim una de molt grossa preparada. Per sort: el bon rollo, els somriures, la llista col·laborativa #spotify, les happy pills que s’han anat estenent per la casa, l’ambientador del zara home que el Paco té al despatx que desprèn una boníssima olor per la planta, els coixinets antiestrés del natura en forma d’arroba i les bromes constants de l’Oscar, les xafarderies i les històries d’en Rafa i les descobertes d’en David, fan que els dies a Nicaragua passin a la velocitat de la llum.

Així que el resum meu i del Paco, avui és força curt més: feina, feina i més feina de despatx! I cap dels dos ha pogut seguir en directe el miting que ha fet el President Montilla a Manresa i que ha anunciat la seva formula per al nou govern, dividit en 5 grans àrees, dues de les quals estaran encapçalades per Antoni Castells i Ferran Mascarell. Ho hem seguit pel seu twitter i el facebook, i també per webtv.

Per això, deixant la crònica a banda, avui m’estendré més amb la Happy Pill: la Síndria, que altre cop (i aquesta vegada si que és l’última) la dediquem a més d’una persona, a moltes persones, la dediquem a tots i totes els treballadors i treballadores del PSC, tant els que estan ubicats a Nicaragua com els que fan la feina arreu del territori en agrupacions i federacions, a tots ells un happy pill ben vermella, refrescant i dolça com és la síndria, perquè aquests dies, cadascun d’ells esdevenen una peça imprescindible en l’engranatge de la campanya perquè tot surti rodat. Una menció especial als departaments d’actes, de premsa, a la gent de sectorials, publicacions… perquè la seva feina és triplica aquests dies. Però, avui, deixeu-me donar un tall de síndria més gran a la persona que fa que totes les altres peces d’aquest gran puzzle que són els treballadors del “socialisme” s’organitzin perquè tot vagi rodat, avui fem menció especial al nostre secretari d’organització al José Zaragoza, gràcies compartides, per tot el suport a la feina feta en aquesta campanya, i molt especialment per la part 2.0 (que depèn directament de la seva secretaria). Xuxes per a tots.