Archive | juliol 2010

Verset d’estiu

Ingenuïtat de color vermell

M’agrada la llum de la nit, aquella que s’esmuny entre els silencis de la música, de la música que tarareja el Daniel amb el seu ipod nou, en aquells instants d’adolescència salvatge que se sent més gran com més contestatari i transgressor aparenta i com més es desmarca d’allò establert per d’altres, per normes imposades que estan fetes per ser corrompudes.

M’agrada el fosc del sol, d’aquell sol de color taronja que a finals d’agost és tan gran que molesta als ulls – (fins i tot amb ulleres!) – quan fas el viatge a Barcelona al matí i tornes a ponent per la tarda; tardes de mosquits que no piquen i de gelats de torró, i de velles rondalles, i de bicicletes que corren fins a la font, i de jocs i de guitarres… i de gralles. I d’un trobador –aprenent de gralla – que viu en un castell prop de Cardona.

M’agrada l’ombra de la pluja, aquella pluja tan forta que et deixa xopa en cinc minuts, i que va tan bé pels arbres i les plantes – com diu l’avi – i que fa aquells tolls tan grans que quan passes amb la bici deixes la rodada una estona més enllà. Estones que no vols que s’acabin, perquè xales amb quatre acudits i rius per rucades que se senten fins a l’altra punta de poble. I és festa major a les afores del poble quan surt del seu castell el trobador de Cardona.

M’agrada escriure versos d’amagades, guardar-los, i envermellir de vergonya quan anys més tard els rellegeixo. I de cada mot n’apareix un somni, d’una dolça puel·la amb bicicleta que va a jugar a la font i menja gelat de torró, i que fa festa major quan el trobador de Cardona li conta una rondalla els dies d’estiu que el sol de color taronja és tan fort que sembla que no hi càpiga del tot al cel de ponent.

I el color verd, també m’agrada – el verd de Ribera-, i el lila, encara més, i el blau de la platgeta de Calafell… i el groc, i el vermell… si em quedo amb el vermell. Amb el vermell. Amb el vermell que em fa enrabiar, i em fa sentir ingènua – una ingenuïtat de soca-rel – aquella que beu del seu origen.

I si, sóc de color vermell ingenu, nascuda lliure, però de color vermell. I de vegades groc, i d’altres lila, i a dies blau, i alguna volta negre… negre que sempre queda bé, negre que és un bàsic i és elegant i esbelteix… i negre que és blanc, quan és absència de colors.

I a vint-i-nou quilometres de Cardona, estic. Estic vivint, nascuda, lliure, vermella, sense bicicleta, ni gelat de torró, ni guitarres ni fonts ni festes majors. Però vermella i ingènua. I contenta -i gratant la felicitat amb les puntes dels dits-.

(He fet sortir el trobador del seu castell, i ara, les nits són plenes de llum i de música sorda que sona entre els arbres i els tolls els dies que la pluja és tant forta que desdibuixa l’ombra i els núvols i el vent i els mosquits que no piquen).

I després de l’assaig, dissabte és festa major, i sonarà a duet la cançó de la gralla de color vermell d’aquell trobador que vivia a Cardona – i que ara, ha sortit del seu castell -

A tots els espectadors de la festa.

11 juliol 2010

in personal, política
Feu un comentari

Volem tot l’Estatut

El passat 28 de juny, el Tribunal Constitucional va sentenciar sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel poble català el juliol de 2006.

Ahir Catalunya va sortir en massa al carrer reclamant l’Estatut tot sencer.

Us deixo un vídeo de la manifestació d’ahir: