Avui he estat en un interessantíssim debat de la conferència oberta a Manresa, a continuació us en faig cinc cèntims i aporto la meva reflexió a tot plegat:

És necessari un nou consens social, que a llarg termini, dibuixi la fesomia de la Catalunya que volem. No podem interposar voluntats econòmiques locals, a un projecte de present i de futur global, que sigui sostenible econòmicament i viable mediambientalment i social.

Per tots és conegut, l’ús i abús que s’ha fet del totxo en el nostre país. Interessos econòmics particulars i especulatius, han justificat una política expansiva i d’una permissibilitat esgarifadora, basada tan sols en el créixer per créixer i el construir per construir, sense buscar-ne ni la finalitat concreta ni l’horitzó cap a on anar, sinó responent tan sols a necessitats de mercats, que amb massa llibertat s’han anat apoderant d’aquesta propietat comuna o pública que és (o hauria de ser) el territori.

Avui Catalunya, en densitat de població, representa el 16% del conjunt de l’Estat Espanyol, i el treball d’aquesta societat, suposa el 19% de l’economia del país, per tant podem dir, que encara estem a la locomotora o als primers vagons d’aquest tren que fem córrer entre tots. I això és possible, no només a les polítiques industrialitzadores o de foment del treball i de l’emprenedoria, que també, sinó que és possible gràcies, entre d’altres, a la política urbanística i territorial que s’ha dut a terme en les nostres terres.

Actuar en política urbanística, territorial i paisatgística d’un país, és actuar en les necessitats de les persones que viuen i treballen en aquest país, i dotar-los de majors i millors oportunitats per viure en condicions d’igualtat i benestar. Perquè pensar d’una manera progressista en aquestes qüestions, significa delimitar quin espai volem tenir en les ciutats i quin espai obert s’ha de protegir fora del nucli urbà, vol dir delimitar els usos i abusos de la dispersió urbanística i la proliferació i ocupació massiva que s’està fent en totes les parts del territori, vol dir treballar per a què els barris, viles i ciutats creixin integrant en tots ells persones de totes les capes i condicions socials i vol dir també evitar “especialitzar” el territori, en aquells de primera residència i de segona, en aquells de negocis o de lleure, o en aquells de dia i de serveis o de dormitori.

Quan alguns s’atreveixen a vaticinar el final de les ideologies, i proclamen aquella maleïda frase del “totssoniguals”, és quan més que mai cal treballar en saber explicar els matisos, i saber transmetre què volem realment davant de cada actuació pública, però no només cal saber quina gama de colors escollim, cal també treballar perquè la forma, el gust, el tacte… allò que percebem a través dels sentits ens evoqui, en tot cas, una tonalitat vermella en les polítiques públiques.

L’urbanisme és una eina imprescindible per fer polítiques socialistes, i com a tal, apostem per tenir un territori compacte, que aglutini la densitat de població en els espais urbans i els delimiti d’aquells altres que han de ser oberts i comuns per tota la societat, en aquest punt, estem en contra de la dispersió i el creixement descontrolat d’urbanitzacions i nuclis de vivendes que omplen el territori sense ordre ni concert i que fan prevaldre el benefici individual al col•lectiu.

Com a socialistes apostem per la no especialització territorial, entenent que no podem permetre que es construeixin “ciutats dormitori”, “ciutats de negocis” i “barris d’oci”… ens posicionem per la complexitat territorial, entenent que els serveis, les persones, els negocis, l’oci… ha de poder coexistir en la major mesura que sigui possible en un mateix espai físic i construir un projecte de poble o ciutat integrador.

En la mateixa direcció, també treballem, per la no segregació social, i entenem que no pot haver barris de “rics” i de “pobres”, barris de “nacionals” i “d’estrangers”, barris de “joves” i de “velles”… cal cohesionar la societat i integrar-la en un espai social comú que comparteixi el coneixement i les costums diverses de cadascú, per enriquir la població en el seu conjunt.

Moltes gràcies a tots per l’estona, el debat i el coneixement que ens heu transmès! Fins la propera!

Avui que el govern de la Generalitat ha aprovat un paquet de mesures per reforçar el control de les subvencions públiques i millorar la transparència, m’he dedicat a investigar, entre els diferents diaris i opinadors, qui és i què se’n diu del cas Millet.

He descobert que té 31 càrrecs i que encara és titular de 7 premis, no creus que una persona que ha declarat públicament que s’ha apropiat de 3,3 milions d’euros (ara el secret de sumari fa que no en sapiguem l’import exacte, però aquest és el que ha reconegut) per benefici propi, posant en perill la dignitat d’una institució com és el Palau, i per tant comprometent els diners públics i la dignitat democràtica d’aquest país es mereix continuar tenint aquests premis?

Fem una ciber-campanya per demanar la retirada d’aquests premis? Especialment la creu de sant jordi i la clau de Barcelona?

Comparteix aquest enllaç i fés córrer la veu! 

Vols saber-ne més sobre el cas Millet? Punxa aquí:

- Mas, no menteixis és militant de CDC.

- La versió d’El País, i la seva estada a la FAES.

- El Punt i la presó.

- La vanguardia, i el reconeixement de l’estafa.

- I fins i tot va fer pagar al consogre, diu El Periodico.

Després d’un meravellós viatge a Brussel·les amb els alumnes del Màster en Lideratge Polític, avui dedico el post mensual del bondia.cat a Europa!

Gràcies a tots!

Parlament Europeu

Com sabeu, quan tot va començar (el 9 de maig de 1950), després de dos guerres mundials, després de morts, de tragèdies i de distanciament i autarquia, va ser una declaració per la Pau i la Cooperació la què va assentar les bases del què avui és Europa.

Una Europa, gran, diversa, multicultural i tolerant, on s’ha sabut combinar la promoció del creixement econòmic i de mercat conjunt, amb l’aposta pels drets i llibertats de ciutadania de la unió, i no només pels drets dels nacionals propis, sinó amb un clar convenciment que la única via per el desenvolupament i l’autonomia de tots els països dels món, és arribar a una entesa i un tractat humanitari mundial.

Avui, gairebé 50 anys després d’aquell naixement, s’ha anunciat un pas més per Europa, l’Europa que de sis ha passat a ser la dels 27 (tenint 3 països encara a la cua que en demanen l’adhesió i per tant podent arribar a ser l’Europa dels 30 en breu).

La República Txeca ha dit que si al tractat de Lisboa, que entrarà en vigor el proper dia 1 de desembre. I aquest si, significa que:

• Apostem per una Europa més democràtica i transparent: dotant de més capacitat de decisió al Parlament Europeu (què és l’única institució de la unió escollida directament pels ciutadans), garantint un procés d’iniciativa ciutadana i detallant la distribució competencial entre estats membres i institucions de la unió.
• Volem una Europa més ràpida i eficient: eliminant els vetos i vots per unanimitat però establint el sistema de doble majoria (territorial i poblacional), creant la figura del President de la unió europea. I prioritzant com a horitzó a aconseguir en breu: una política energètica comuna, salut pública, protecció civil, canvi climàtic, cohesió territorial política comercial, ajuda humanitària…
• Una Europa amb valors: solidaritat i llibertat per damunt de tot, reconeixent la carta de drets fonamentals com amb efectes jurídics vinculants directes per als estats (excepte a Regne Unit i Polonia), i consolidant les 3 llibertats de la ciutadania europea: política, econòmica i social.
• Dotem de major personalitat i representativitat jurídica internacional a Europa, amb la creació d’un servei europeu d’acció exterior i l’Alt Representant de la Unió per a Assumptes exteriors i política de seguretat (que serà a la vegada vicepresident/a de la comissió) que donarà major presència i coherència davant la resta d’interlocutors internacionals.

L’1 de desembre d’aquest any entrarà en vigor aquest nou marc europeu, què a més de donar una major representativitat parlamentària a l’Estat Espanyol (per pal·liar “errors” de les azores històrics) donarà un impuls a Catalunya amb el tractament específic de les regions de la unió que veuran no només la possibilitat d’obtenir un major respecte a la identitat nacional i a la llengua pròpia sinó introduint un mecanisme de control polític del principis de subsidiarietat per tal que els estats on les competències estan compartides internament puguin establir un desplegament normatiu europeu més eficaç i sense invasions ni interferències de competències de cap tipus.

Declaració institucional del president de la Generalitat

28/10/2009

Les notícies conegudes en les darreres setmanes sobre casos de corrupció que afecten institucions emblemàtiques, càrrecs i ex responsables públics i polítics han provocat una comprensible alarma social i un sentiment de rebuig i irritació per part de la totalitat de la societat catalana.

Encara no hem sortit de la situació d’incredulitat, preguntant-nos com es pot delinquir reiteradament i espoliar una institució centenària, símbol de Catalunya, quan noves notícies d’actuacions judicials destapen nous i greus casos de presumptes delictes de corrupció.

Respectarem i deixarem que l’acció judicial faci el seu curs, dediqui el seu temps, seguint els seus procediments, normes i lleis. I, òbviament, reivindiquem el dret de presumpció d’innocència per a tothom.

Però el temps de la política és un altre. El temps de la política ha de ser el de la reacció clara, contundent, transparent i exemplar.

Cadascú farà, dins de cada formació política, el seu exercici d’autocrítica i depuració de manera exemplar i pública. Animo i encoratjo els líders polítics a col.laborar plenament amb la justícia i a actuar amb contundència per a dignificar la funció pública i evitar que la política s’allunyi de l’ànima i del cor dels ciutadans. L’únic compromís que hem d’acceptar, entre tots i totes, és el de la veritat i la dignitat.

Vull demanar als mitjans de comunicació i als creadors d’opinió en general un exercici d’objectivitat en relació al judici moral i ètic que es fa de la tasca pública i política de la immensa majoria dels representants públics de Catalunya. Milers i milers d’homes i dones, de tots els partits, simpatitzants, militants, càrrecs públics i electes als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i parlaments actuen amb un grau de generositat i compromís que fan que el país avanci. Em sento orgullós de la seva feina i de la seva trajectòria.

Entenc la tristesa i el desànim de moltes persones servidores públiques en aquests moments, però ara no podem defallir, ara hem de fer valer, amb la nostra actuació, el que crec i el que creu la majoria de la societat catalana: que no tots som iguals i que la política dignifica el país i és un acte de servei que val la pena i és imprescindible en democràcia.

Actuem amb serenitat però amb celeritat. El context de crisi i de dificultats econòmiques de la nostra societat fa imprescindible, encara més, el nostre compromís per la transparència i la bona gestió dels recursos públics. Si s’han comès delictes, que la justícia castigui amb fermesa. Als còmplices, també, i especialment aquells qui han estat exercint responsabilitats públiques.

El Govern actuarà en conseqüència. No confondrem delictes amb irregularitats, no confondrem irregularitats amb errors o actuacions susceptibles de millora. Hem actuat com mai s’havia fet fins ara i hem impulsat noves institucions per a perseguir la corrupció.

Però sóc conscient que la societat catalana exigeix que les institucions anem un pas més enllà de l’estricte compliment de les normes i de les lleis. I ho farem. Espero que, tots plegats, institucions, empreses i societat civil, aprofitem aquest moment per fer una profunda reflexió sobre com podem millorar, encara més, el comportament ètic de les nostres organitzacions.

Acabo. Entenc el desànim, la irritació, la pena o el judici sever i generalitzat. Però demano confiança en les nostres institucions i en la política democràtica. Passarem per moments difícils i comparteixo els sentiments diversos que ens envolten aquests dies. Però sortirem reforçats si cadascú fa el que li toca i tothom confia en les nostres possibilitats col.lectives.

Moltes gràcies.

http://diaridemiqueliceta.wordpress.com/

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar sobtadament, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

becarios

Diuen que la política de l’esquerra sempre perd pel mateix motiu, és fan moltes i moltes coses, però això no arriba al ciutadà/ana del carrer… mai no m’havia cregut mai aquesta afirmació, tant com fins ara!

Us explico, durant el mes d’agost una de les moltes iniciatives que ha tingut el govern central per pal·liar els efectes de la crisi ha estat, costejar els estudis de màster a llicenciats/des que es troben a l’atur… us voleu creure que cap dels meus amics, s’havia percatat d’aquesta iniciativa??

Després de la perplexitat personal inicial, i de constatar que realment tenim un problema de comunicació desmesurat, on cada dia algú no s’està ens dir-nos tots els auguris desastrosos que ens depara el 2010, crec que no estaria de més, de tant en tant (encara que sigui per equivocació!), informar a la gent d’alguna avantatja per pujar-los-hi l’ànim… bé, per tots aquells que també us pugui interessar, si:

- has nascut entre 01/01/1969 i el 31/12/1983

- estàs en possessió d’un titol oficial universitari

- estàs en situació d’atur (cobrant prestació)

Matricula’t a un màster oficial en una universitat pública i quedaràs exempt d’abonar el preu públic dels serveis acadèmics (normalment et quedarà per pagar un 30% del preu total que val). Abans del 30 d’octubre.

Per a més informació cliqueu aquí. I feu-ne difusió per tots aquells/es que els pugui interessar, perquè encara que sigui a contracor d’alguns mitjans, puguis ajudar a algun amic/ga!

canvi climàtic

Avui és 15 d’octubre, per tant avui és el Blog Action Day 2009 “Climate Change”, un dia en què tots els blocaires podem fer una petita acció per aturar el canvi climàtic.

Què és el canvi climàtic?

A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d’hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D’aquesta manera, impedeixen que part d’aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui d’uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L’efecte d’hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l’atmosfera.        

El problema actual és que la quantitat d’aquests gasos naturals amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera ha augmentat i que s’hi han abocat, a més, gasos amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. Aquest canvi s’admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

I la meva petita aportació és transcriure un seguit d’accions per aconseguir amb petits gestos a estalviar energia, i a estalviar emissions de gasos a l’atmosfera:

 RECICLA:

• Porta els envasos de vidre al seu contenidor, i separa el paper, el plàstic i les llaunes de la resta de les escombraries. Reciclar una llauna d’alumini pot estalviar un 90% de l’energia necessària per fer-ne una de nova. Això suposa 9 kg d’emissions de CO2 per cada Kg d’alumini. Per cada kg de plàstic reciclat l’estalvi és de 1,5 kg d’emissions de CO2, per cada kg de vidre 300gr d’estalvi i reciclar 1 kg de paper enlloc de portar-lo a l’abocador evita 900 gr d’emissions de CO2 a més de les emissions de metà.
• A l’hora d’anar de compres, una forma d’estalvi d’energia és utilitzar una bossa reutilitzable i minimitzar els residus. Les bosses no només alliberen CO2 i metà a l’atmosfera sinó que contaminen l’aire, l’aigua subterrània i el sòl.
• Evita les tovalloletes humides, acostumen a generar molta més basura i requereixen més energia en la seva producció.
• Escull productes que portin poc envàs, i compra recanvis quan sigui possible.

CAMINA:

• Si vas amb cotxe a treballar, prova alguna alternativa: compartir cotxe (que ara també ho tenim a l’EPOCA de la Generalitat), utilitzar transport públic, caminar o anar en bici… per cada litre de combustible que crema el motor d’un cotxe s’allibera un mitjana de 2,5 kg de CO2.
• Evita trajectes curts i urbans en cotxe. Els estudis asseguren que un de cada dos trajectes urbans en cotxe és de menys de 3 km distància que es pot fer fàcilment en bicicleta o a peu. A part de ser més sa, òbviament!
• Si has de canviar de cotxe, tingues en compte el consum de combustible del nou vehicle. Pensa: si has de conduir més de 15.000 km a l’any i esculls un de 5 l/100 enlloc de 7 l/100 estalviaràs 300 litres any, que són gairebé 400€ i 750 kg d’emissions de CO2.
• No corris! Gastaràs menys gasolina i emetràs menys CO2. Anar a més de 120 km/h augmenta un 30% el consum de combustible.
• Assegura’t que les rodes tinguin la pressió adequada, ja què si és baixa el teu cotxe consumirà un 2,5% més de gasolina per superar la resistència.
• Utilitza l’aire condicionat del cotxe amb moderació, quan el tens encès les emissions augmenten un 5%.

APAGA:

• No oblidis apagar el llum al sortir d’una habitació. Pot suposar l’estalvi de 60€ a l’any i evitar 400kg d’emissions anuals.
• Utilitza bombetes de baix consum, que a més a més duren 10 vegades més que les altres, per tant suposen ser més barates per la vida útil que tenen.
• No deixis els aparells elèctrics en mode stanb by, utilitza la funció on / off. Un televisor que està obert 3 h al dia i la resta en stand by, consumirà el 40% de la energia total mentre està en suspens. Apaga’l i encén-lo totalment. I no deixis el carregador del mòbil endollat mentre no el carregues, perds el 95% de l’energia!
• Els aparells d’aire condicionat consumeixen molta energia, 1.000 wats generen 650 gr de CO2, a més de suposar un cost econòmic de 0,15€ hora.
• Tapa la cassola quan cuinis, encara millor si és una olla a pressió o vaporera ja què pots estalviar fins a un 70% d’energia.
• No et banyis, dutxa’t! Estalviaràs fins a 4 vegades menys energia.
• Revisa les aixetes, no les deixis obertes i evita que gotegin. Tanca l’aixeta quan et rentis les dents!
• No posis la calefacció forta, sempre 1º per sota del necessari estalviaràs fins un 10% d’emissions.
• Quan ventilis a casa, fes-ho pocs minuts. Deixar una petita finestra oberta tot el dia deixa escapat l’energia necessària per mantenir l’interior calent de 6 mesos de fred, per recuperar la temperatura interior en més de 10º de diferencia de l’exterior, necessitaràs tonelades d’emissions. Inverteix en aïllar la casa.
• Si el frigorífic o el congelador són vells, descongela’ls habitualment, o canvia’ls ja què són dos vegades menys eficients que els nous. I elegeix els que tinguin garantia europea a l’etiqueta de grau A

Per a més info consulta la web www.climatechange.eu i participa amb les teves accions a fer d’avui el vostre petit canvi! Blog action day 2009!

Potser el futur serà la tarja personal d’emissions i energètica, però el present és el compromís ciutadà constant!

yo politico

Deixaràs que decideixin per tu?

“Ésta es tu oportunidad de sumarte a este movimiento global de personas comprometidas con el papel que les corresponde en el proceso político.”

Som-hi!

Avui se m’ha posat de través el primer cafè del dia, ja sabeu que això de llegir la premsa mentre esmorzes és un exercici cada cop més perillós, però una que hi te afecció a fer aquestes coses, li costa canviar els hàbits…

Obro el diari segre digital i veig:

Almenys 6 farmàcies lleidatanes veden la píndola postcoital sense recepta.
Farmacèutics critiquen la falta d’informació el primer dia de la venda ‘lliure’

Almenys sis farmàcies de la demarcació de Lleida s’han negat a vendre la píndola de l’endemà sense recepta, segons van confirmar ahir a aquest diari el primer dia de venda lliure d’aquest anticonceptiu d’emergència. “Vendre aquest medicament sense recepta provocarà un ús indegut i perillós, ja que comporta importants trastorns hormonals. L’únic mètode eficient és l’educació, que s’ha d’impartir a les escoles i no a les farmàcies”, va assegurar Enriqueta Torres Solé, de Mollerussa, i una de les farmacèutiques lleidatanes que ha decidit acollir-se a l’objecció de consciència, recollida a l’article 16 de la Constitució sota el concepte de llibertat ideològica. Des del Col·legi de Farmacèutics de Lleida no es plantegen de moment crear cap registre amb les farmàcies objectores, però recorden que el protocol acordat amb Salut demana a aquests establiments facilitar al client altres llocs on puguin adquirir aquesta pastilla, de la qual ahir es van vendre a majors d’edat, com a mínim, tres unitats a Lleida ciutat.

(Continua llegint la notícia aquí)

pildorapostcoital

L’article 16 de la constitució estableix el següent:

1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la Ley.

I en relació a l’objecció de consciència hem d’anar al 30.2:

2. La Ley fijará las obligaciones militares de los españoles y regulará, con las debidas garantías, la objeción de conciencia, así como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio, pudiendo imponer, en su caso, una prestación social sustitutoria.

En base a aquests dos articles el Tribunal Constitucional ha obert la possibilitat de no acatar determinades lleis al·legant objecció de consciència, entenent que acatar aquesta llei per aquella persona aniria contra els principis fonamentals de la seva ideologia o religió: metges que es neguen a realitzar avortaments (a la pública, perquè a la privada pràcticament tots ho fan), jutges que es neguen a casar homosexuals (perquè el matrimoni només es cosa d’homes i dones i de la procreació) i ara farmacèutics que es neguen a dispensar post-coitals (els mateixos que al seu dia estaven en contra dels preservatius, i que practiquen una religió que en prohibeix l’ús a l’Africa on hi ha les taxes de SIDA més elevades del món…)

Evidentment, tots tenim dret de pensar el que vulguem, i a actuar conseqüentment d’acord amb el nostre pensament, però fins on arriba el nostre dret? Fins a quin punt podem vulnerar la nostra manera de pensar, deixant que els altres facin el que vulguin o el que pensin?

Puc estar més o menys d’acord en si s’hauria de fer així o d’una altra manera la dispensa de la postcoital, però cal que una vegada pressa una decisió pels nostres representants elegits democràticament, estiguem qüestionant no només el que faríem nosaltres (ja que si tu consideres que no és un bon mètode no l’utilitzis) sinó el que fan o han de fer els altres?