Dia de la Terra

Notícia publicada a socialistes.cat:

El 22 d’abril, molts països celebrem “El Dia de la Terra”, un esdeveniment que neix l’any 1970 als EUA quan Gaylord Nelson (senador nortamericà) va aconseguir mobilitzar més de 2.000 universitats i 10.000 escoles com a mesura de conscienciació dels problemes del medi ambient i per protegir la Terra. Un any més tard Richard Nixon va crear al febrer 1971 la Environment Protection Agentur (EPA). L’any1972 es celebra la Conferencia de Estocolm que dóna lloc a la creació del Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA). Al juliol de 1972 la Unió Europea creava el primer programa de Medi Ambient.
42 anys després d’aquella fita, el dia de la Terra es perpetua amb el temps com un dia que serveix per dur a terme un jornada informativa i educativa sobre els problemes que pateix el medi ambient; doncs encara avui queda molt camí per recórrer: transformar el programa en un Organisme Mundial de Medi Ambient -una vella reivindicació de François Mitterrand.
Per aquest motiu, el PSC ressalta la importància d’aquesta celebració i es suma a totes les activitats previstes per aquest cap de setmana. La secretària Nacional de medi ambient, Jordina Freixanet, afirma: “els problemes del medi ambient hi són cada dia, però hem d’aprofitar dies com els d’avui per sentir-nos més conscients i responsables de la importància que té qualsevol petita i gran contribució en la conservació del planeta”.
Freixanet també s’ha referit a la reunió de Ministres d’Energia i de Medi Ambient d’aquesta passada setmana “on una vegada més es van fer paleses les desavinences de percepció entre països ambiciosos en nous objectius i el paper d’una Espanya que està a anys llum d’entendre que un dels motors de la reactivació econòmica és l’oportunitat que ens dóna invertir en economia verda. Un gran pas enrere de tot el què s’havia aconseguit fins ara, com ja es preveia començant una legislatura amb el RD contra les renovables. Un model que varem impulsar junt Alemanya, ara referència d’èxit per la resta de països”.
Freixanet ha conclòs que “no tot pot quedar en grans convencions i grans dies i bones voluntats”, referint-se a la convenció sobre el canvi climàtic i biodiversitat, que tindrà lloc el proper mes de juny Rio+20, doncs farà 20 anys de la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i Desenvolupament que es va reunir a Rio de Janeiro. Una llavor plantada per aquest senador Graylord Nelson el 22 d’abril de 1970. La celebració de Rio+20 mostra una societat global on milers de persones, representants d’ONG, diferents nivells de govern, reunits en el Fòrum Global articulen una agenda política global: invertir els desequilibris ecològics globals i assolir una major equitat efectiva en el desenvolupament sostenible des del diàleg entre civilitzacions. És el moment de la determinació, ambició, per implementar de forma decidida una “veritable revolució energètica des d’abaix, que tingui com protagonistes els ciutadans i les ciutats i pobles”.
Per això, en aquest dia, fem una crida al govern de l’Estat i al de la Generalitat per fer “una aposta clara per una veritable revolució tecnològica basada i connectada amb la transició energètica i l’economia verda“. I continua “el que sentim, en canvi, són els cants i somnis a Ítaca, mentre el govern es capfica en una disciplina econòmica incoherent amb els reptes i desafiaments ambientals, quan són una extraordinària oportunitat per rellançar el “creixement econòmic” -cosa amb la qual no hi creuen. Mentre com va dir Kaus Topfer -president de la comissió ètica alemanya per eliminar les nuclears-, en un acte del SPD, millers de ciutadans s’associen en cooperatives locals d’energia -amb suport de ciutats-, falta el compromís des de “dalt” a nivell de govern”.
Us animem a unir-vos a la celebració i la reivindicació d’aquesta jornada.

Més Crowdfunding!

Article publicat a la versió digital del diari Bondia.

El “crowdfunding” o el finançament col·lectiu o multitudinari (com diu la seva traducció literal de l’anglès) és una nova manera de compartir projectes i de buscar finançament. Es tracta d’una cooperació col·lectiva duta a terme per persones que realitzen una xarxa per aconseguir recursos i que acostumen a utilitzar Internet per unir-se i difondre’n la idea.

Fins ara, un emprenedor que tenia una idea tenia dos camins, provar de finançar-la amb recursos propis (gairebé inexistents en uns moments com els actuals) o bé demanar finançament a una entitat bancària o de crèdit per tal que li facilitessin diners per iniciar el negoci.

Tot i les bones intencions de l’administració en els darrers temps, posant a disposició d’aquests emprenedors un espai per iniciar l’activitat (com els vivers d’empresa), assessorament gratuït i, fins i tot, línies de crèdit especifiques a un interès baixíssim o inclús micro-subvencions per a joves emprenedors; el cert és que el sistema no acabava de funcionar del tot bé.

La por interior a iniciar res, la pressió externa en no embolicar-se en projectes una mica aventurats, el límit temporal i de recursos, les diferències abismals entre la protecció del viver o el desemparament quan et trobes davant del mercat lliure, i especialment la necessitat de liquiditat per tirar-los endavant i l’avaluació ciutadana immediata per saber si enganxa o no el projecte ràpidament, ha fet que poc a poc hagi entrat en crisi aquest sentiment tan nostrat d’innovar, de crear, d’idear i d’emprendre que portem en l’adn la societat catalana.

Si fem un repàs a la nostra història veurem però, que molts dels grans projectes de país i molts dels talents reconeguts mundialment no han començat els seus inicis ni disposant de recursos propis ni havent d’endeutar-se de per vida sense saber ben bé que en sortirà de l’embrió d’una gran idea. El mecenatge ha estat, en gran part, la visionària i la impulsora del món dels creadors a Catalunya.

Tanmateix, hem de superar el concepte de mecenatge tradicional i el concepte de finançament a crèdit i cal que manllevem decididament aquest neologisme cada dia més estès que és el crowdfunding.

Tens una idea? Comparteix-la! I digues-nos que necessites, quin material, quines eines, quin pressupost, quina publicitat… i quins passos seguiràs per dur-lo a terme. Hi ha moltes persones anhelants d’idees noves que podran ajudar-te, ja sigui deixant-te diners, fent petites donacions o dedicant-te unes hores de manera altruista del seu temps per compartir-les amb tu. D’això és tracta el crowdfunding, d’aquesta nova filosofia que entén que tot allò que comparteixes serà millor i en la què fa partícip al futur accionista, client o usuari des dels inicis de la formació de l’empresa, no només passant comptes un cop a l’any, sinó implicant-lo en tot el procés.

És evident que hi ha perills, com en tots els nous processos, els propis d’internet i en aquest cas el principal és el de plagi, perquè abans que vegi la llum el projecte n’has d’explicar amb total transparència allò que vols fer i com ho faràs i per tant la vulnerabilitat a la còpia és elevada. Però el plagi i la falsedat a internet són massa fàcils de detectar i, un cop detectats, són doblement criminalitzats.

Avui en dia ja existeixen nombroses iniciatives basades en el sistema crowdfunding: empresarials, culturals, associatives o reivindicatives que han arribat a dur a terme projectes molt interessants amb petites aportacions individuals. Us deixo uns quants suggeriments de la coordinadora d’ong’s de Lleida, per si voleu fer-ne el xafarder: verkami, lanzanos, goteo, Microdonaciones, El meu gra de sorra, Teaming, MiAportación.

Algun lector intrèpid que vulgui crear una plataforma amb marca lleidatana? Que promocioni, reculli i redimensioni el crowdfunding i nous productes i serveis de casa nostra? Servidora s’ofereix a començar a redactar la idea!

Un crowdagraïment molt especial a l’Antoni, a aquest article i a tots els seus enllaços!

#josocfeminista

  1. Ho anunciava el nostre Primer Secretari:
  2. Share
    Aquesta serà la nostra acció per demà #8demarÇ ow.ly/9vyYz A les 8.00h comencem #josocfeminista
  3. I el 8 a les 8 comencem l’acció:
  4. Share
    @Pere_Navarro L’Elionor tenia #miquelmartipol #josocfeminista
  5. Share
    catorze anys i tres hores #miquelmartipol #josocfeminista
  6. Share
    quan va posar-se a treballar. #miquelmartipol #josocfeminista
  7. Primer despiste, el de l’Àlex ;-P
  8. Share
    @alexsaez Aquestes coses queden #miquelmartipol #josoceminista
  9. Share
    enregistrades a la sang per sempre. #miquelmartípol #josócfeminista
  10. Share
    Duia trenes encara #miquelmartipol #josocfeminista
  11. Share
    i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>. #miquelmartipol #josocfeminista
  12. Share
    La gent se l’estimava, #miquelmartípol #josocfeminista
  13. Share
    l’Elionor, tan tendra, #miquelmartipol #josocfeminista
  14. Share
    i ella cantava mentre #miquelmartipol #josocfeminista
  15. Share
    feia córrer l’escombra. #miquelmartipol #josocfeminista
  16. Share
    Els anys, però, a dins la fàbrica #miquelmartipol #josocfeminista
  17. Share
    es dilueixen en l’opaca #miquelmartipol #josocfeminista
  18. Share
    grisor de les finestres, #miquelmartipol #josocfeminista
  19. Share
    i al cap de poc l’Elionor no hauria #miquelmartipol #josocfeminista
  20. Share
    pas sabut dir d’on li venien #miquelmartipol #josocfeminista
  21. Sort que en Xavier Vera estava al cas! :)
  22. Share
    RT @socialistes_cat: @CorbachoPSC les ganes de plorar #miquelmartipol #josocfeminista
  23. Share
    Ni aquella irreprimible #miquelmartipol #josocfeminista”
  24. Share
    sensació de solitud. #miquelmartipol #joscofeminista
  25. Share
    Les dones deien que el que li passava #miquelmartipol #josocfeminista
  26. Share
    era que es feia gran i aquells mals #miquelmartipol #josocfeminista
  27. Share
    Es curaven casant-se i tenint criatures. #miquelmartipol #josocfeminista
  28. Amb una mica de retard piula el gran Don :)
  29. Share
    L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia #miquelmartipol #josocfeminista
  30. I un feminista de #corvermell com l’Enric amb problemes tècnics! 
  31. Share
    @enricllorens predicció de les dones, #miquelmartipol #josoceminista
  32. Share
    Va créixer, es va casar i va tenir fills. #miquelmartipol #josocfeminista
  33. Share
    El gran,que era una noia, #miquelmartipol #josocfeminista
  34. Share
    Feia tot just tres hores #miquelmartipol #josocfeminista
  35. Share
    que havia complert els catorze anys #miquelmartipol #josocfeminista
  36. Share
    quan va posar-se a treballar. #miquelmartipol #josocfeminista
  37. Share
    Encara duia trenes #miquelmartipol #josocfeminista
  38. Share
    i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. #miquelmartipol #josocfeminista
  39. Acabem amb Martí i Pol, i retem homenatge a l’any Sagarra. Comença el nostre Coordinador dels diputats i senadors a les Corts.
  40. Share
    M’estimo l’horta escanyolida #jmsagarra #josocfeminista
  41. Share
    que de la fàbrica es ressent, #jmsagarra #josocfeminista
  42. Share
    i em plau voltar la meva vida #jmsagarra #josocfeminista
  43. Share
    D’aquest paisatge indiferent #jmsagarra #josocfeminista #8Març
  44. Share
    I em plau l’estona virolada: #jmsagarra#josocfeminista
  45. Ai Joan! Joan! (era fent l’amanida i el berenar!)
  46. Share
    @joanalginet gent d’amanida i berenar. #jmsagarra #josocfeminista
  47. Share
    Una donzella espitregada #jmsagarra #josocfeminista
  48. Share
    i una cançó que fa plorar.
    #jmsagarra #josocfeminista
  49. Dos despistats seguits!! Ai quin patir!!
  50. Share
    @Joanferrans I l’home humil que a l’aire ensenya #jmsagarra #josoceminista
  51. Share
    @joanignasielena un front valent i un ull esclau, #jmsagarra #josocfeminista
  52. Share
    i el farcellet i el vestit blau. #jmsagarra#josocfeminista
  53. Share
    Aquí jo veig que el món se m’obre #jmsagarra#josocfeminista
  54. Share
    fred i terrible com la mort. #jmsagarra #josocfeminista
  55. Share
    I és tan mesquina i és tan pobra #jmsagarra #josocfeminista
  56. Share
    @jordimartigrau la campaneta del meu cor! #jmsagarra #josocfeminista
  57. Share
    Dels llagoters fuig la corrua #jmsagarra #josocfeminista
  58. Share
    I en el meu rostre no hi ha vel #jmsagarra #josocfeminista
  59. Share
    i em puc mirar l’ànima nua #jmsagarra #josocfeminista
  60. Share
    Sense cap mica de recel. #jmsagarra #josocfeminista
  61. Share
    Estimo l’horta desolada #jmsagarra #josocfeminista
  62. Share
    el presseguer ensopit que es mor, #jmsagarra #josocfeminista
  63. Share
    i l’arengada platejada, #jmsagarra #josocfeminista
  64. Share
    porró de sang, tomàquet d’or. #jmsagarra#josocfeminista
  65. Share
    Jo vaig seguint la vostra dèria, #jmsagarra#josocfeminista
  66. Share
    Homes estranys de bones dents, #jmsagarra #josocfeminista
  67. Share
    que tornareu a la miseria #jmsagarra #josocfeminista
  68. Share
    una miqueta més contents! #jmsagarra#josocfeminista
  69. Share
    Durin els mals, durin les penes, #jmsagarra #josocfeminista
  70. Share
    llàgrima, rosa, perla i bes. #jmsagarra #josocfeminista
  71. Share
    Duri aquest cor i aquestes venes, #jmsagarra#josocfeminista
  72. Share
    duri aquest ull que no veu res. #jmsagarra #josocfeminista
  73. Share
    Vestit encès que el goig estripa, #jmsagarra #josocfeminista
  74. Share
    Dansa per mi! Home lleial, #jmsagarra#josocfeminista
  75. Share
    vine, fumem la nostra pipa #jmsagarra #josocfeminista
  76. Share
    Damunt de L,herba virginal #jmsagarra
  77. Share
    Digue’m les vives meravelles #jmsagarra#josocfeminista
  78. Share
    del teu treball, del teu turment. #jmsagarra #josocfeminista
  79. En les estrelles… dos més de seguits!
  80. Share
    RT @peregatnau: Sota el concert de les estrelles, #jmsagarra #josocfeminista
  81. Share
    @sanzio_tsuarez anem fumant tranquil.lament. #jmsagarra #josocfeminista
  82. Share
    Ara és el temps i l’hora benfactora #jmsagarra #josocfeminista
  83. Share
    ara és la nit, per a morir i amar.#josepcarner #josocfeminista. 8 de març i sempre.
  84. Share
    ¿Qui tindrà mai fermança ni penyora #josepcarner #josocfeminista
  85. Share
    @robiols de l’endemà? #josepcarner #josocfeminista
  86. Share
    Veurem potser la il.lusió desfeta; #josepcarner #josocfeminista
  87. Share
    potser l’afany d’aquesta nit d’estiu #josepcarner #josocfeminista
  88. Share
    com una flor dins una mà distreta #josepcarner #josocfeminista
  89. Share
    caigui en el riu. #josepcarner #josocfeminista
  90. Share
    A mitjanit els penitents ferotges #josocfeminista #josepcarner
  91. Share
    són, dotze cops, de trista sang remulls. #josepcarner #josocfeminista
  92. Share
    Dotze besars volen comptar els rellotges #josepcarner #josocfeminista
  93. Share
    sobre els teus ulls. #josepcarner #josocfeminista
  94. Share
    qui sap si vers la delejant bandera #josepcarner #josocfeminista
  95. Share
    Em cridaran trompetes matinals? #josepcarner #josocfeminista @socialistes_cat
  96. Share
    O si el doll de la teva cabellera #josepcarner #josocfeminista
  97. Share
    tempta la falç? #josepcarner #josocfeminista
  98. Share
    Ara es el temps, a punt de meravella #josepcarner #josocfeminista
  99. Share
    L’estel ens diu que fem la via ensems. #josepcarner #josocfeminista
  100. Share
    Ara és el temps que sou encara bella. #josepcarner #josocfeminista
  101. Share
    “Ara és el temps” #josepcarner #josocfeminista Avui 8 de març i tots els dies
  102. I així acabem una bonica acció on per primera vegada 92 homes d’arreu de Catalunya piulen poesia en reivindicació al dia internacional de les dones. Perquè el feminisme (també) és una lluita masculina.
    Moltes gràcies a tots.
  103. Share
    Avui @socialistes_cat hem demostrat q el feminisme és tb una lluita d’homes. Gràcies a tots els q heu participat en aq acció #josocfeminista

El feminisme (també) és una lluita masculina

La meva col·laboració mensual al Diari BonDia, el març pel feminisme.

Un any més, i enguany ja en són 101, les dones d’arreu del món sortim al carrer el dia 8 de març per festejar, commemorar i reivindicar el feminisme i els drets de les dones en la lluita per aconseguir una plena igualtat de tracte en la vida política, laboral, social i personal.

I després d’un segle de lluita organitzada és públic i notori que els avenços aconseguits per l’equiparació de drets entre homes i dones han estat espectaculars. Seriem injustes si no reconeguéssim la feina feta per les nostres avantpassades: el dret al sufragi universal (com un primer repte), la introducció al mercat de treball, el dret a l’educació en les mateixes condicions, la plena capacitat civil i jurídica, la llibertat sexual, etc.

Són molts els passos que hem anat fent, però són molts més els que queden per a fer.

Cada nova victòria, per petita que hagi estat, ha estat un combat contra una gran contestació social d’incomprensió pública, arribant als extrems actuals, on s’ha volgut convèncer -amb la complicitat dels mitjans- que és absolutament certa la màxima de: “tots som iguals” i que, per tant, les desigualtats per qüestió de gènere ara són inexistents. Aquests mateixos afirmen que ja no queda lloc per la lluita feminista, associant-la malèvolament a un grup de dones carrinclones que no en tenen mai prou en la persecució dels seus drets sectorials.

Doncs no, no en tenim prou.

Estem iniciant el segon decenni del segle XXI i després de segles i segles d’història, encara avui les dones cobren un 28% menys que els homes i només un 9% de les dones estan situades a consells de direcció d’empreses, per posar dues dades significatives d’exemple en l’àmbit laboral, ara que és la principal preocupació de la societat.

El feminisme no reivindica altra cosa que allò que per dret correspon a les dones: ser tractades amb igualtat de tracte. Després de més de vint segles de models patriarcals on la dona ha estat considerada inferior en tots els aspectes de la seva vida pública i privada, cal posar la balança en un terme mig i cal que tots treballem per aconseguir-ho.

No podem obviar una realitat: no podrem aconseguir-ho soles. El feminisme avui no és només una lluita de dones per anar obtenint més drets o oportunitats, que també; és una lluita d’homes i dones que reivindica una igualtat de tracte real, sincer i còmplice de tota la ciutadania. I que accepta que la única manera de posar la balança en un punt mig passa per superar la llosa històrica que les dones portem al damunt. Per fer aquest llarg camí que ens queda, hem de fer-ho plegats des de la confiança mútua i posant en valor el feminisme com un moviment social d’homes i dones compromesos amb l’esdevenir d’un futur conjunt. Un feminisme que vetlla per evitar les desigualtats socials, però també i especialment, les desigualtats socials per raó de gènere.

Aquest 8 de març: #josocfeminista. Tots som feministes.

La política dels valors, els valors de la política

Publicat al diari bon dia 24/02/2012

La política, en el seu sentit més etimològic, té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions. Tanmateix, si qualsevol de vostès surt al carrer ara i pregunta a algun conciutadà què li evoca la paraula política, poques persones trobarà que li facin una menció a aquest significat originari.

Per contra, la política se situa als primers llocs del rànking[1] d’allò que els ciutadans consideren els seus principals problemes (després de l’atur i l’economia). Així, paradoxalment, no només ha perdut el significat de les seves arrels, sinó que si ens atenim a l’imaginari col·lectiu, és fàcil pensar que la paraula està a les portes de voler dir just el contrari d’allò que van atorgar-li els savis grecs.

No buscarem culpables, ni assenyalarem amb el dit qui n’ha malmès el nom; no es tracta de fer un al·legat a la crítica per la crítica, ara de l’un, ara de l’altre. Just al contrari. Des de la responsabilitat ciutadana volem fer una crida pública a posar en valor la política autèntica. Cal retornar-li el seu significat històric.

No es tracta de saber gestionar amb més o menys encert l’esdevenir de la ciutadania, que també. És més senzill que tot plegat. Hem de posar noms i cognoms a les grans decisions, hem de compartir el sofriment amb els que més pateixen, hem de treballar colze a colze i amb el mateix esforç per sortir-ne tots junts. Hem d’humanitzar la política i farcir-la dels valors que li donen sentit.

Reivindiquem una política generosa, que busqui la seva contribució social com a eina de transformació i canvi. Una política humil i modesta, que s’allunyi del discurs de la petulància i l’arrogància.

Una política conciliadora i integradora que conreï el debat d’idees. Una política amable i empàtica que busqui tornar a formar part del cor de les persones.

Una política que faci seva la memòria històrica, i posi en valor el capital humà, que construeixi la seva història col·lectiva a partir de les vides anònimes de moltes persones que han dedicat tota la seva existència a avançar socialment i a millorar la vida dels altres.

Una política entusiasta i optimista, que s’edifiqui sobre els pilars del positivisme i que sigui capaç de fer-se seu l’espai dels somnis i dels anhels de la societat. Una política que conreï en la felicitat de les persones, com un dret polític inherent a la condició humana.

Una política autèntica, humana i propera. Una política que parli de tu a tu amb les persones que pretén representar i que entomi com a pròpies les dificultats, les preocupacions i els problemes del nou “precariat”, com ja s’anomena a aquesta nova classe social treballadora formada per aquelles persones que sofreixen inseguretat, incertesa i falta de garantia laboral i social.

Aquesta cap de setmana tindrà lloc el Congrés de la Federació del PSC a les Comarques de Lleida, del Pirineu i de l’Aran. És per això que, compromesos amb tots aquells amics i amigues que encara tenen aquell bri d’esperança en nosaltres i aquells que ens observen amb predisposició les nostres properes passes, volem reivindicar de nou la política com a espai de trobada i reconeixement, com la via col·lectiva per excel·lència per atendre i escoltar les palpitacions de les persones que en cada moment formen la comunitat i la permet fer més habitable.

La fractura de la confiança vers les institucions polítiques ens hauria d’empényer a un nou compromís cívic i polític, a través de l’exemplaritat pública. Els grecs s’hi referien tot parlant de les virtuts o del conjunt de qualitats que havia d’adquirir la persona per aconseguir l’excel·lència. De fet, la tasca dels sofistes a l’antiga Grècia no es dirigia a l’educació del poble, sinó a la dels seus dirigents per ser destres en les seves accions i llur capteniment cap als altres.

Ells ens ensenyen, en ple segle XXI, que la tasca que tenim per endavant, si volem recuperar la confiança, consistirà en “trobar les paraules que emocionin i que encertin en el diàleg i en la proposta; viure l’experiència política amb passió, il·lusió i entusiasme, construint, des de la proximitat, un lideratge proactiu; i establir un nou relat i un renovat compromís polític i cívic”, com escriu Antoni Gutiérrez Rubí.[2]

Creiem que la política ha de tornar a les arrels, a l’apropament a l’altre, perquè fem política per als altres, per als ciutadans, que precisen solucions, sí, però també horitzons possibles, projectes comuns i esperances renovades.

La política és una vivència, un sortir a l’encontre vers l’altre, en la seva radical alteritat. I és en aquest caràcter vivencial que hem d’estar oberts a l’imponderable, a la sorpresa, a l’emoció fluïda. Hem de ser capaços de sentir la sensació originària d’un món nou i desconegut, com si tot, com si els ciutadans, especialment dels que pateixen, se’ns presentessin talment com si fos la primera vegada.

Per aquest motiu, el repte principal de la política, i de l’esquerra en particular, serà encetar un nou camí tot redefinint la seva identitat per a la societat, a la qual no vol infondre-li por, com fa la dreta, sinó fer-la partícip d’una alternativa creïble i altrament necessària, basada en la confiança i l’esperança, perquè sap que una societat vertaderament democràtica no vol ésser controlada, sinó que demana polítics responsables, capaços d’articular amb intel·ligència i humilitat els valors i els ideals dels ciutadans i les ciutadanes, centre cardinal de la Política que hem volgut fer palesa aquí com una contribució al debat sobre el nou projecte per a l’esquerra que ha de venir. 

Amador Marqués i Jordina Freixanet


[2] Gutiérrez-Rubí, A. (2007). La política de las emociones. Barcelona: Revista de la Fundació Rafael Campalans.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.