Dia de la Terra
Notícia publicada a socialistes.cat:
Més Crowdfunding!
Article publicat a la versió digital del diari Bondia.
El “crowdfunding” o el finançament col·lectiu o multitudinari (com diu la seva traducció literal de l’anglès) és una nova manera de compartir projectes i de buscar finançament. Es tracta d’una cooperació col·lectiva duta a terme per persones que realitzen una xarxa per aconseguir recursos i que acostumen a utilitzar Internet per unir-se i difondre’n la idea.
Fins ara, un emprenedor que tenia una idea tenia dos camins, provar de finançar-la amb recursos propis (gairebé inexistents en uns moments com els actuals) o bé demanar finançament a una entitat bancària o de crèdit per tal que li facilitessin diners per iniciar el negoci.
Tot i les bones intencions de l’administració en els darrers temps, posant a disposició d’aquests emprenedors un espai per iniciar l’activitat (com els vivers d’empresa), assessorament gratuït i, fins i tot, línies de crèdit especifiques a un interès baixíssim o inclús micro-subvencions per a joves emprenedors; el cert és que el sistema no acabava de funcionar del tot bé.
La por interior a iniciar res, la pressió externa en no embolicar-se en projectes una mica aventurats, el límit temporal i de recursos, les diferències abismals entre la protecció del viver o el desemparament quan et trobes davant del mercat lliure, i especialment la necessitat de liquiditat per tirar-los endavant i l’avaluació ciutadana immediata per saber si enganxa o no el projecte ràpidament, ha fet que poc a poc hagi entrat en crisi aquest sentiment tan nostrat d’innovar, de crear, d’idear i d’emprendre que portem en l’adn la societat catalana.
Si fem un repàs a la nostra història veurem però, que molts dels grans projectes de país i molts dels talents reconeguts mundialment no han començat els seus inicis ni disposant de recursos propis ni havent d’endeutar-se de per vida sense saber ben bé que en sortirà de l’embrió d’una gran idea. El mecenatge ha estat, en gran part, la visionària i la impulsora del món dels creadors a Catalunya.
Tanmateix, hem de superar el concepte de mecenatge tradicional i el concepte de finançament a crèdit i cal que manllevem decididament aquest neologisme cada dia més estès que és el crowdfunding.
Tens una idea? Comparteix-la! I digues-nos que necessites, quin material, quines eines, quin pressupost, quina publicitat… i quins passos seguiràs per dur-lo a terme. Hi ha moltes persones anhelants d’idees noves que podran ajudar-te, ja sigui deixant-te diners, fent petites donacions o dedicant-te unes hores de manera altruista del seu temps per compartir-les amb tu. D’això és tracta el crowdfunding, d’aquesta nova filosofia que entén que tot allò que comparteixes serà millor i en la què fa partícip al futur accionista, client o usuari des dels inicis de la formació de l’empresa, no només passant comptes un cop a l’any, sinó implicant-lo en tot el procés.
És evident que hi ha perills, com en tots els nous processos, els propis d’internet i en aquest cas el principal és el de plagi, perquè abans que vegi la llum el projecte n’has d’explicar amb total transparència allò que vols fer i com ho faràs i per tant la vulnerabilitat a la còpia és elevada. Però el plagi i la falsedat a internet són massa fàcils de detectar i, un cop detectats, són doblement criminalitzats.
Avui en dia ja existeixen nombroses iniciatives basades en el sistema crowdfunding: empresarials, culturals, associatives o reivindicatives que han arribat a dur a terme projectes molt interessants amb petites aportacions individuals. Us deixo uns quants suggeriments de la coordinadora d’ong’s de Lleida, per si voleu fer-ne el xafarder: verkami, lanzanos, goteo, Microdonaciones, El meu gra de sorra, Teaming, MiAportación.
Algun lector intrèpid que vulgui crear una plataforma amb marca lleidatana? Que promocioni, reculli i redimensioni el crowdfunding i nous productes i serveis de casa nostra? Servidora s’ofereix a començar a redactar la idea!
Un crowdagraïment molt especial a l’Antoni, a aquest article i a tots els seus enllaços!
#josocfeminista
-
Acció 8 de març de 2012: #josocfeminista | Socialistes | Partit dels Socialistes de Catalunya
En motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, aquest Dijous 8 de Març, la secretaria de Polítiques de les Dones i la se… -
Ho anunciava el nostre Primer Secretari:
-
“Aquesta serà la nostra acció per demà #8demarÇ ow.ly/9vyYz A les 8.00h comencem #josocfeminista
-
I el 8 a les 8 comencem l’acció:
-
-
-
-
Primer despiste, el de l’Àlex ;-P
-
-
“enregistrades a la sang per sempre. #miquelmartípol #josócfeminista
-
-
“i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>. #miquelmartipol #josocfeminista
-
-
-
-
-
-
-
-
“i al cap de poc l’Elionor no hauria #miquelmartipol #josocfeminista
-
-
Sort que en Xavier Vera estava al cas! :)
-
“RT @socialistes_cat: @CorbachoPSC les ganes de plorar #miquelmartipol #josocfeminista
-
-
-
-
-
“Es curaven casant-se i tenint criatures. #miquelmartipol #josocfeminista
-
Amb una mica de retard piula el gran Don :)
-
“L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia #miquelmartipol #josocfeminista
-
I un feminista de #corvermell com l’Enric amb problemes tècnics!
-
“@enricllorens predicció de les dones, #miquelmartipol #josoceminista
-
“Va créixer, es va casar i va tenir fills. #miquelmartipol #josocfeminista
-
-
-
“que havia complert els catorze anys #miquelmartipol #josocfeminista
-
-
-
“i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. #miquelmartipol #josocfeminista
-
Acabem amb Martí i Pol, i retem homenatge a l’any Sagarra. Comença el nostre Coordinador dels diputats i senadors a les Corts.
-
-
-
-
-
-
Ai Joan! Joan! (era fent l’amanida i el berenar!)
-
-
-
-
Dos despistats seguits!! Ai quin patir!!
-
“@Joanferrans I l’home humil que a l’aire ensenya #jmsagarra #josoceminista
-
“@joanignasielena un front valent i un ull esclau, #jmsagarra #josocfeminista
-
-
-
-
-
“@jordimartigrau la campaneta del meu cor! #jmsagarra #josocfeminista
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
En les estrelles… dos més de seguits!
-
“RT @peregatnau: Sota el concert de les estrelles, #jmsagarra #josocfeminista
-
“@sanzio_tsuarez anem fumant tranquil.lament. #jmsagarra #josocfeminista
-
-
“ara és la nit, per a morir i amar.#josepcarner #josocfeminista. 8 de març i sempre.
-
-
-
-
-
-
-
-
“són, dotze cops, de trista sang remulls. #josepcarner #josocfeminista
-
-
-
-
“Em cridaran trompetes matinals? #josepcarner #josocfeminista @socialistes_cat
-
-
-
-
“L’estel ens diu que fem la via ensems. #josepcarner #josocfeminista
-
-
““Ara és el temps” #josepcarner #josocfeminista Avui 8 de març i tots els dies
-
I així acabem una bonica acció on per primera vegada 92 homes d’arreu de Catalunya piulen poesia en reivindicació al dia internacional de les dones. Perquè el feminisme (també) és una lluita masculina.Moltes gràcies a tots.
-
“Avui @socialistes_cat hem demostrat q el feminisme és tb una lluita d’homes. Gràcies a tots els q heu participat en aq acció #josocfeminista
El feminisme (també) és una lluita masculina
La meva col·laboració mensual al Diari BonDia, el març pel feminisme.
Un any més, i enguany ja en són 101, les dones d’arreu del món sortim al carrer el dia 8 de març per festejar, commemorar i reivindicar el feminisme i els drets de les dones en la lluita per aconseguir una plena igualtat de tracte en la vida política, laboral, social i personal.
I després d’un segle de lluita organitzada és públic i notori que els avenços aconseguits per l’equiparació de drets entre homes i dones han estat espectaculars. Seriem injustes si no reconeguéssim la feina feta per les nostres avantpassades: el dret al sufragi universal (com un primer repte), la introducció al mercat de treball, el dret a l’educació en les mateixes condicions, la plena capacitat civil i jurídica, la llibertat sexual, etc.
Són molts els passos que hem anat fent, però són molts més els que queden per a fer.
Cada nova victòria, per petita que hagi estat, ha estat un combat contra una gran contestació social d’incomprensió pública, arribant als extrems actuals, on s’ha volgut convèncer -amb la complicitat dels mitjans- que és absolutament certa la màxima de: “tots som iguals” i que, per tant, les desigualtats per qüestió de gènere ara són inexistents. Aquests mateixos afirmen que ja no queda lloc per la lluita feminista, associant-la malèvolament a un grup de dones carrinclones que no en tenen mai prou en la persecució dels seus drets sectorials.
Doncs no, no en tenim prou.
Estem iniciant el segon decenni del segle XXI i després de segles i segles d’història, encara avui les dones cobren un 28% menys que els homes i només un 9% de les dones estan situades a consells de direcció d’empreses, per posar dues dades significatives d’exemple en l’àmbit laboral, ara que és la principal preocupació de la societat.
El feminisme no reivindica altra cosa que allò que per dret correspon a les dones: ser tractades amb igualtat de tracte. Després de més de vint segles de models patriarcals on la dona ha estat considerada inferior en tots els aspectes de la seva vida pública i privada, cal posar la balança en un terme mig i cal que tots treballem per aconseguir-ho.
No podem obviar una realitat: no podrem aconseguir-ho soles. El feminisme avui no és només una lluita de dones per anar obtenint més drets o oportunitats, que també; és una lluita d’homes i dones que reivindica una igualtat de tracte real, sincer i còmplice de tota la ciutadania. I que accepta que la única manera de posar la balança en un punt mig passa per superar la llosa històrica que les dones portem al damunt. Per fer aquest llarg camí que ens queda, hem de fer-ho plegats des de la confiança mútua i posant en valor el feminisme com un moviment social d’homes i dones compromesos amb l’esdevenir d’un futur conjunt. Un feminisme que vetlla per evitar les desigualtats socials, però també i especialment, les desigualtats socials per raó de gènere.
Aquest 8 de març: #josocfeminista. Tots som feministes.
La política dels valors, els valors de la política
Publicat al diari bon dia 24/02/2012
La política, en el seu sentit més etimològic, té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions. Tanmateix, si qualsevol de vostès surt al carrer ara i pregunta a algun conciutadà què li evoca la paraula política, poques persones trobarà que li facin una menció a aquest significat originari.
Per contra, la política se situa als primers llocs del rànking[1] d’allò que els ciutadans consideren els seus principals problemes (després de l’atur i l’economia). Així, paradoxalment, no només ha perdut el significat de les seves arrels, sinó que si ens atenim a l’imaginari col·lectiu, és fàcil pensar que la paraula està a les portes de voler dir just el contrari d’allò que van atorgar-li els savis grecs.
No buscarem culpables, ni assenyalarem amb el dit qui n’ha malmès el nom; no es tracta de fer un al·legat a la crítica per la crítica, ara de l’un, ara de l’altre. Just al contrari. Des de la responsabilitat ciutadana volem fer una crida pública a posar en valor la política autèntica. Cal retornar-li el seu significat històric.
No es tracta de saber gestionar amb més o menys encert l’esdevenir de la ciutadania, que també. És més senzill que tot plegat. Hem de posar noms i cognoms a les grans decisions, hem de compartir el sofriment amb els que més pateixen, hem de treballar colze a colze i amb el mateix esforç per sortir-ne tots junts. Hem d’humanitzar la política i farcir-la dels valors que li donen sentit.
Reivindiquem una política generosa, que busqui la seva contribució social com a eina de transformació i canvi. Una política humil i modesta, que s’allunyi del discurs de la petulància i l’arrogància.
Una política conciliadora i integradora que conreï el debat d’idees. Una política amable i empàtica que busqui tornar a formar part del cor de les persones.
Una política que faci seva la memòria històrica, i posi en valor el capital humà, que construeixi la seva història col·lectiva a partir de les vides anònimes de moltes persones que han dedicat tota la seva existència a avançar socialment i a millorar la vida dels altres.
Una política entusiasta i optimista, que s’edifiqui sobre els pilars del positivisme i que sigui capaç de fer-se seu l’espai dels somnis i dels anhels de la societat. Una política que conreï en la felicitat de les persones, com un dret polític inherent a la condició humana.
Una política autèntica, humana i propera. Una política que parli de tu a tu amb les persones que pretén representar i que entomi com a pròpies les dificultats, les preocupacions i els problemes del nou “precariat”, com ja s’anomena a aquesta nova classe social treballadora formada per aquelles persones que sofreixen inseguretat, incertesa i falta de garantia laboral i social.
Aquesta cap de setmana tindrà lloc el Congrés de la Federació del PSC a les Comarques de Lleida, del Pirineu i de l’Aran. És per això que, compromesos amb tots aquells amics i amigues que encara tenen aquell bri d’esperança en nosaltres i aquells que ens observen amb predisposició les nostres properes passes, volem reivindicar de nou la política com a espai de trobada i reconeixement, com la via col·lectiva per excel·lència per atendre i escoltar les palpitacions de les persones que en cada moment formen la comunitat i la permet fer més habitable.
La fractura de la confiança vers les institucions polítiques ens hauria d’empényer a un nou compromís cívic i polític, a través de l’exemplaritat pública. Els grecs s’hi referien tot parlant de les virtuts o del conjunt de qualitats que havia d’adquirir la persona per aconseguir l’excel·lència. De fet, la tasca dels sofistes a l’antiga Grècia no es dirigia a l’educació del poble, sinó a la dels seus dirigents per ser destres en les seves accions i llur capteniment cap als altres.
Ells ens ensenyen, en ple segle XXI, que la tasca que tenim per endavant, si volem recuperar la confiança, consistirà en “trobar les paraules que emocionin i que encertin en el diàleg i en la proposta; viure l’experiència política amb passió, il·lusió i entusiasme, construint, des de la proximitat, un lideratge proactiu; i establir un nou relat i un renovat compromís polític i cívic”, com escriu Antoni Gutiérrez Rubí.[2]
Creiem que la política ha de tornar a les arrels, a l’apropament a l’altre, perquè fem política per als altres, per als ciutadans, que precisen solucions, sí, però també horitzons possibles, projectes comuns i esperances renovades.
La política és una vivència, un sortir a l’encontre vers l’altre, en la seva radical alteritat. I és en aquest caràcter vivencial que hem d’estar oberts a l’imponderable, a la sorpresa, a l’emoció fluïda. Hem de ser capaços de sentir la sensació originària d’un món nou i desconegut, com si tot, com si els ciutadans, especialment dels que pateixen, se’ns presentessin talment com si fos la primera vegada.
Per aquest motiu, el repte principal de la política, i de l’esquerra en particular, serà encetar un nou camí tot redefinint la seva identitat per a la societat, a la qual no vol infondre-li por, com fa la dreta, sinó fer-la partícip d’una alternativa creïble i altrament necessària, basada en la confiança i l’esperança, perquè sap que una societat vertaderament democràtica no vol ésser controlada, sinó que demana polítics responsables, capaços d’articular amb intel·ligència i humilitat els valors i els ideals dels ciutadans i les ciutadanes, centre cardinal de la Política que hem volgut fer palesa aquí com una contribució al debat sobre el nou projecte per a l’esquerra que ha de venir.
Amador Marqués i Jordina Freixanet
[1] http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Indicadores/documentos_html/TresProblemas.html
[2] Gutiérrez-Rubí, A. (2007). La política de las emociones. Barcelona: Revista de la Fundació Rafael Campalans.
